Terrence Malick és un dels directors contemporanis més singulars i distingibles per la seva forma de fer cinema. Les seves pel·lícules es caracteritzen per un toc grandiloqüent, transcendental i poètic, però també per l’espectacularitat visual de les seves imatges i la profunditat que dóna als seus personatges i històries. Si s’han vist els seus dos últims films, La Delgada Línea Roja (1998) i El Nuevo Mundo (2005), és fàcil fer-se una idea del que estic parlant. És per això que Malick no acostuma a deixar indiferent a ningú, i tot fa pensar que així serà també en motiu de la seva nova pel·lícula, The Tree of Life.
Protagonitzada per Brad Pitt, Sean Penn i Jessica Chastain, explica la història d’una família benestant americana dels anys 50, on la influència d’uns pares amb una visió de la vida molt particular marca la infància d’un dels seus fills. La pel·lícula combina aquesta trama amb la del fill quan ja és gran, i també inclou imatges referents a la creació de l’univers com a metàfora del que va succeint al llarg del film. Desconcertant, però atractiu. Després de passar-se dos anys a la nevera per fallida de la seva primera distribuidora, The Tree of Life per fi veurà la llum.
L’estrena serà al Festival de Cannes, aquest mes de maig, i la seva data d’arribada a les nostres sales és, ara per ara, el 7 d’octubre. Per cert, el póster m’ha semblat espectacular.
(marcar CC per veure subtítols)