M.A.Confidential

Kimi No na Wa

Director: Makoto Shinkai

Veus originals: Ryûnosuke Kamiki, Mone Kamishiraishi, Ryô Narita, Aoi Yuki, Nobunaga Shimazaki, Masaki Terasoma.

Gènere: Animació, drama, ciència-ficció. Japó, 2016. 105 min.

Mitsuha és una noia que viu en un poble anomenat Itomori, en una regió muntanyosa de Japó; és filla de l’alcalde, però conviu amb la seva àvia i la seva germana. Per la seva banda, Taki és un noi que viu en plena ciutat de Tokio amb el seu pare, i que treballa com a cambrer en una pizzeria de la ciutat. Un dia, descobreixen que mentre somien els seus cossos s’intercanvien, de mode que cadascú viu la vida de l’altre durant un dia, cosa que provoca el desconcert d’ells, així com de la gent que els rodeja.

Per al públic que té com a referents de l’animació japonesa els títols de l’Studio Ghibli i els dibuixos que es poden veure als canals infantils, Your Name pot ser una pel·lícula complicada d’entomar. No estem davant la profunditat adulta i el misticisme de Miyazaki i companyia, i en cap cas trepitgem el terreny infantil, sinó que cal obrir-nos a la mentalitat del teen manga. Això significa: romanticisme amb un punt naïf, detalls propis de l’actual generació adolescent japonesa, un parell o tres de cançons ensucrades i tocs de fantasia una mica recarregats. Si s’assimilen aquests aspectes de forma que no ens treguin de la història, ens queda un film amb un potencial enorme, que juga amb una narrativa molt peculiar i menys previsible del que sembla. Després d’arrasar al seu país de forma històrica, Your Name és una mostra més que l’animació japonesa té credencials suficients per a triomfar a Occident.

El director Makoto Shinkai aposta per un muntatge narratiu sorprenent. Destaca, per exemple, l’’ús de les el·lipsis, sovint introduïdes en moments inesperats i sense seguir cap mena de patró establert. També és capaç de ventilar-se un tram de la història en escassos segons, mentre que en altres situacions es frena i hi dedica una bona estona més. Això porta a un desplegament peculiar de la història, ja que n’anem descobrint els diferents detalls de formes molt diverses, tant a nivell formal com temporal. En realitat, durant la primera mitja hora de Your Name, el film ja ha establert la seva premissa principal i ja han passat un munt de coses. I sí, encara hi ha diverses sorpreses reservades. La lògica de la pel·lícula no té la precisió d’un rellotge i hi ha moments que apel·len a un cert grau de màgia que cal acceptar com a tal, però un cop s’entra a la dinàmica de la història, aquesta difícilment ens deixa escapar.

Your Name és una pel·lícula força polifacètica. És capaç de fer-te riure amb un running gag sobre la primera reacció d’un noi que es troba en el cos d’una noia o amb petits diàlegs quotidians, però també et pot tocar la fibra amb algunes subtileses, o fins i tot deixar-te el cor en un puny quan menys t’ho esperes. A més, Shinkai gestiona la seva vessant de ciència-ficció amb enginy per a fer canviar la dinàmica de la història en més d’una ocasió, encara que no sempre es doni una explicació rigorosa de per què passa el que passa. Your Name també té temps per a endinsar-se a la vida i l’entorn dels dos protagonistes, cosa que condueix al contrast entre entorn urbà i entorn rural, que a Japó pràcticament és com parlar de dos països diferents. S’hi intueix un missatge als joves que creuen que tot allò interessant només ho poden trobar a les grans megalòpolis, i a la vegada un petit homenatge a les petites tradicions i rituals antics que cal mantenir vius.

Com a història eminentment romàntica, Your Name presenta pujades d’almívar força pronunciades, pròpies del seu gènere i també del públic adolescent al qual s’adreça. No obstant, cal entendre-les dins de la lògica del seu conjunt i del seu missatge, on se’ns convida a fugir de la mentalitat terrenal i a deixar-nos portar per una interpretació molt personal de la connexió entre els somnis i la realitat. I el cert és que el film sap fer-nos pujar al seu carro. La història fins i tot acaba adquirint certa èpica i emoció; i per molt que se’n pugui sospitar, no sempre es limita a escollir camins previsibles i prendre decisions complaents. Això sí, no es pot obviar que en el seu camí cap a la resolució final, Your Name presenta alguns tocs d’atzar o casualitats que, situades de forma molt oportuna, actuen clarament com a comodins per al guió.

A banda d’això, cal dir que la pel·lícula està dirigida de forma exquisida per un Makoto Shinkai molt versàtil. Quan cal, sap accelerar el ritme i el muntatge sense atabalar-nos i sintetitzant la informació necessària, però és quan es calma que surt la major part del seu talent. El joc cromàtic, la vivor i el dinamisme de les textures, els enquadraments complexos i estudiats, els plans detall descriptius o el simbolisme d’algunes de les seves imatges (com aquest obrir i tancar de portes just pel centre de la pantalla, que separa una dimensió de la història de l’altra) eleven Your Name a una innegable alta qualitat visual. A partir d’aquí, la connexió emocional amb la història és l’aspecte subjectiu que acaba de definir l’experiència de cada espectador. En el meu cas, potser no arriba a un ple entusiasme, però sens dubte la pel·lícula conté un magnetisme molt especial.