Incerta Glòria
Director: Agustí Villaronga
Intèrprets: Marcel Borràs, Núria Prims, Oriol Pla, Bruna Cusí, Luisa Gavasa, Terele Pávez, Juan Diego, Fernando Esteso.
Gènere: Drama. Espanya, 2017. 110 min.
L’any 1937, en plena Guerra Civil espanyola, el tinent de l’exèrcit republicà Lluís de Brocà és destinat al Front d’Aragó, concretament a un petit poble situat en plena zona dels Monegros. Allà, el Lluís es retroba amb el Juli Soleràs, un vell amic seu, que li recorda que porta mesos sense escriure a la seva dona Trini, que viu a Barcelona. Des de la seva arribada, el Lluís nota que tothom parla de la misteriosa “Carlana”, una dona vídua que viu a la casa senyorial, a la part més alta del poble, per això comença a interessar-se per ella.
La brometa sobre l’obsessió del cinema espanyol amb la Guerra Civil té, per què enganyar-nos, bona part de raó. Però també és veritat que quan la guerra es converteix en un element de context, que afecta a la trama però no n’és el focus principal, en poden sortir films amb personalitat. Un dels millors dels últims anys és Pa Negre, on Agustí Villaronga adaptava la novel·la d’Emili Teixidor per a convertir-la en un autèntic thriller rural. Set anys després, Incerta Glòria es pot considerar fàcilment la seva hereva en molts aspectes: un poblet aïllat en ple camp, uns habitants obligats a conviure amb la guerra i els soldats, i una misteriosa ombra del passat que ho sobrevola tot. No obstant, aquí els esforços de Villaronga per a crear una atmosfera incòmoda i anar desvetllant els secrets dels personatges no són suficients. En tenen la culpa una narració irregular i el poc èxit de la pel·lícula a l’hora de transmetre tot el dramatisme que pretén.