M.A.Confidential

Big Hero 6

Directors: Chris Williams, Don Hall

Veus originals: Scott Adsit, Ryan Potter, Daniel Henney, T.J. Miller, Jamie Chung, Damon Wayans Jr., Alan Tudyk, James Cromwell

Gènere: Animació, aventures, fantàstic. USA, 2014. 100 min.

Tothom coincideix en què Disney s’ha posat les piles darrerament. La travessa pel desert que va suposar la primera dècada d’aquest segle degut a la mediocritat de les seves pel·lícules i l’auge de Pixar sembla haver acabat de forma definitiva, i encara que no deixi de ser “curiós” que hagi coincidit amb l’adquisició de la productora de John Lasseter i companyia, cal aplaudir el gir dut a terme per la llegendària productora d’animació. D’una banda, l’any passat va convertir Frozen en un fenomen de masses -concretament, les més petites de la casa- com feia anys que no tenia; de l’altra, està donant signes de reorientació cap un públic una mica més crescut, com es va poder veure amb l’univers de videojocs clàssics de Rompe Ralph el 2012. Ara, es situa en una posició intermèdia amb Big Hero 6, una història purament d’aventures que es basa en un còmic de superherois de la Marvel i el condiciona per a fer-lo apte per a tots els públics.

Si a Rompe Ralph Disney picava l’ullet directament a tota la generació que vam jugar als primers videojocs i n’hem viscut l’evolució fins a l’actualitat, a Big Hero 6 es vol retre un homenatge a tots aquells joves enginyers, informàtics i científics -els considerats “nerds”- que fan avançar la ciència gràcies a les seves noves idees i el seu entusiasme. L’escenari de la pel·lícula n’és el primer exemple, ja que ens situa a “San Fransokyo”, una mescla entre Tòquio (on té lloc el còmic original) i San Francisco, unint així dos dels centres neuràlgics de l’evolució tecnològica. Tot i que la fusió d’ambients i arquitectures no sempre tingui la mateixa cohesió, la idea està força ben trobada, i a la vegada serveix de pretext per a introduir una certa mescla de cultures entre el grup protagonista. Potser en part gràcies a això, la història sap fugir de personatges estereotipats i ens presenta uns estudiants amb qui molts joves es poden identificar de forma més propera.

De la mateixa manera que aquests protagonistes estan concebuts de forma molt més corrent i terranal, també resulten menys destacables per a un film d’aquestes característiques, i és aquí on Big Hero 6 no aprofita la seva gran oportunitat: Baymax. El robot inflable més educat i abraçable del món semblava cridat a convertir-se en el nucli principal de la pel·lícula, però sorprenentment es queda en un relatiu segon pla a mida que avança la trama, rebaixant així algunes de les característiques que feien el personatge realment atractiu. Per començar, la seva vis còmica queda limitada a un parell d’escenes (les més divertides de tota la pel·lícula) i ens deixa amb la sensació que quedava molt suc per a exprimir-ne; d’altra banda, s’acaba convertint més en un “accessori” de Hiro que no pas un ésser amb entitat pròpia. No ens enganyem, el gran reclam de Big Hero 6 era Baymax –només calia mirar els tràilers–, i a la pel·lícula no es plasma de tal manera.

Tot i aquesta lleugera rebaixa de l’entusiasme, a Big Hero 6 se li ha de reconèixer un molt bon sentit de l’acció i també del ritme narratiu, omplint l’hora i tres quarts –llarga, per a una cinta d’animació– sense que s’apreciïn gaires alts i baixos. La pel·lícula s’ajuda sobretot d’un magnífica qualitat visual que permet aplicar un enorme dinamisme i espectacularitat a nivell d’efectes especials, moviments i diversitat d’escenaris. Tot l’apartat sonor també és digne de menció, especialment per l’ús rellevant que la pel·lícula fa de les textures i els materials. Un cop més, el nivell de realisme de l’animació és molt alt, però en la mesura justa per a conservar la seva naturalesa animada, particularment en la caracterització d’uns personatges que busquen reminiscències visuals cap al món del còmic; al cap i a la fi, és d’on procedeixen.

El missatge a favor de la ciència i de totes aquelles noves generacions destinades a construir les tecnologies de futur, amb crítica inclosa a les grans corporacions que de seguida hi busquen l’enfoc comercial i lucratiu, és un rerefons original i estimable per a Big Hero 6. Llàstima que el seu apartat més emocional o sentimental no hi encaixi amb la mateixa eficàcia, especialment en el tram final. Globalment, la pel·lícula compleix amb nota com a producte molt divertit, fresc i ben conjuntat, però es queda un pèl curt en la seva quota d’humor adult i es decanta per buscar un entreteniment més directe i planer per als més petits. A diferència de Pixar –no he pogut evitar la comparació–, a Disney encara li costa molt oferir diàlegs i situacions que, més enllà de les rialles que puguin proporcionar, siguin realment memorables per un motiu especial. Potser no els interessa, però s’hi podrien arriscar algun dia, ja que és degut a això que Big Hero 6 no serà tan memorable com voldrien.