Viva la Libertà
Director: Roberto Andò
Intèrprets: Toni Servillo, Valerio Mastandrea, Valeria Bruni Tedeschi, Michela Cescon, Anna Bonaiuto, Eric Nguyen
Gènere: Drama, comèdia. Itàlia, 2013. 90 min.
Davant una alarmant pèrdua de suport entre els seus votants, Enrico Oliveri, cap de l’oposició del govern italià, decideix abandonar el país i refugiar-se a França, a casa d’una vella amiga. En plena desesperació per la situació, el principal assessor d’Oliveri decideix acudir al seu germà bessó Giovanni, una espècie de filòsof que acaba de sortir d’un centre psiquiàtric i que té una personalitat completament oposada a la d’Enrico.Deixant de banda les opinions globals sobre la pel·lícula, si algun efecte unànime va generar La Gran Belleza va ser l’admiració per aquest tros d’actor anomenat Toni Servillo. La seva elegància impertèrrita, el seu posat irònic i la seva mirada trista i melancòlica van robar el cor de tot el públic. Des de llavors, veure el seu nom en un cartell ja és un reclam més que significatiu, només pel fet de poder tornar a gaudir de la seva interpretació. I si és per partida doble, doncs encara millor. Això és precisament el que em va empènyer a veure Viva la Libertà, que es presentava com una sàtira política sobre la influència que els diferents dirigents poden arribar a tenir sobre els ciutadans. I sí, la pel·lícula desprèn un gran enginy en moltes situacions i fins i tot regala algunes sentències molt més intel·ligents del que li he sentit dir mai a qualsevol polític, però s’entrebanca a l’hora de concloure la història i acaba desorientada per aquesta manca de rumb.