Fa temps que el gènere bèl·lic més pur no compta amb un gran títol; un d’aquells on ens introduïm de veritat a la pell dels soldats i sentim passar les bales pel nostre costat. Doncs sembla que l’encarregat de posar fi a aquesta relativa sequera serà el senyor David Ayer, un director no gaire prolífic i fins ara sempre focalitzat en el gènere d’acció, però que està decidit a submergir-nos de ple a la 2a Guerra Mundial gràcies a Fury. La pel·lícula (que aquí segurament es traduirà, de forma incomprensible, com Corazones de Hierro) pren el nom del tanc dins el qual batallen els protagonistes de la història, una divisió armada de l’exèrcit dels Estats Units dirigida per un sergent a qui anomenen Wardaddy. L’acció es situa a les últimes setmanes de la guerra, i explica la missió quasi suïcida d’aquest tanc contra un enemic que el superava en número i armament.
Martí
