Doncs sí, qui ho diria… d’aquell escèptic “a veure què surt” de la nit del 18 de gener de 2006, a tenir un domini .com propi i quedar finalista d’uns premis. La veritat és que no està gens malament, modèstia a part. Com ja he dit en altres ocasions, això no pararà fins que jo no vulgui, i el cert és que les ganes de comentar cada peli que veig o notícia que llegeixo no han disminuït gens des que vaig començar el blog.
Saber que hi ha persones (encara que siguin dues o tres només) que esperen llegir el meu post d’una peli en particular per acabar de decidir si veure-la o no, o que n’hi ha d’altres que abans de llegir les cartelleres dels diaris entren aquí per guiar-se, és un fet que ajuda a seguir, no hi ha dubte. I que consti que dic això perquè ho sé de primera mà, si no no ho faria.
Des de l’obertura del nou maconfidential.com, el volum de visites ha anat pujant poc a poc, i ja està arribant a les 10.000, cosa que realment és d’agrair. Per tant, vull donar les gràcies a tots els qui participeu amb els vostres comentaris i animar els qui només entren a mirar, que també sé que són diversos, a deixar la seva opinió, sigui la que sigui, encara que sigui una frase.
En motiu d’aquest aniversari, he dedicat la capçalera del blog a la primera peli que vaig comentar al blog: Dolls de Takeshi Kitano. Això era a l’antiga versió de M.A.Confidential, naturalment (que cutre la veig ara, fins i tot ha desaparegut la imatge de la peli). No hi ha dubte que l’evolució ha estat considerable des de llavors fins ara, espero que seguim així!
FELICITATS A TOTS!








Yo llevo un año siguiendo este blog y debo decir – no sé si por ir a contracorriente – que el proceso lo hago de manera contraria, pues desde hace unos cuantos meses me pasa que leo el post una vez que miro la peli…Es una forma fantasmal de conversar e intercambiar puntos de vistas sobre la peli.
Martí, aún cuando siempre te escribo los comentarios en catalán para practicarlo y por aquello de la proximidad…esta vez utilizo el lenguaje con el que mejor me sé expresar para darte la “Enhorabona” por tus tres años de trabajo. Puedes decir que ya tienes en tus manos un blog en edad madura, un producto que estoy seguro que cada vez irá de mejor a mejor!
Amic, moltes felicitats!!!! 🙂
Ed
PD. ¿Dónde será el pica pica de celebración para los que comentan habitualmente? jeje…
M'agradaM'agrada
Per moltíssims anys!!!!! Continua endavant que és un gust entrar al teu blog… Bé, tot i que m’agrada el Takeshi Kitano la silueta dels “bons nois” de la Taronja mecànica no té comparació… M’agrada molt aquella capçalera i la pel·li és una de les meves preferides. Petonassos d’aniversari!!!
PD. On diu que és el pica-pica?? 🙂
M'agradaM'agrada
Lapsus amb la capçalera!!! Bé… coses que passen!! 😀
M'agradaM'agrada
Que puc dir-te Marti!!! si no és felicitar-te i donar-te la meva enhorabona per aquests tres anys de vida!!!!!!!!!!!!!!!!!
A tu que , des de que jo estic en aquest mon extrany i poderos dels blogs perquè té una atracció especial, t’he seguit, has estat un referent per a mi!!!
jo sento el mateix que dius en les teves paraules inicials, em sento així ,però també t’he de dir que també sóc de les que llegeixo les crítiques dels companys,com tu, abans que qualsevol dels diaris…
FELICITATS I ENDEVANT!!!!!!!!!!!!!!!!
Mònica
M'agradaM'agrada
yeeeeeah felicitats! 3 anys es un huevo, molta força de voluntat.
la meva vida ha experimentat dues “revolucions” en el món del cine:
1.- a través del marcel quan vaig començar la uni i em deixava montón de pelis.
2.- a partir de la creació de maconfidential, gran referent a l’hora de triar pelis per veure.
gràcies, doncs, per aquest servei públic tan útil.
M'agradaM'agrada
marti he vist per la “xarxa” una possible serie interessant, true blood, en tens referències?recomanacions?
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Eddy, Imma, bargalloneta i Edu!!! Així dóna gust seguir amb el blog!!!! Espero mantenir el nivell i seguir amb aquesta funció de servei, que en realitat és la raó per la qual vaig obrir el blog.
Edu, l’he vist anunciada al plus… sí, té bones crítiques i notes, però, sincerament, em cansen les històries de vampirs. A més, ara si tot va bé em deixaran els dvds de The Shield, o sigui que ja tindré ocupació, jeje.
Gràcies a tots i totes un altre cop i també als molts que han entrat al blog durant el dia d’avui!
M'agradaM'agrada