Before The Devil Knows You’re Dead

Director: Sidney Lumet

Intèrprets: Phillip Seymour Hoffman, Ethan Hawke, Albert Finney, Marisa Tomei, Aleksa Palladino, Amy Ryan.

Gènere: Drama, thriller. USA, 2007. 110 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Ara fa exactament 50 anys, Sidney Lumet va dirigir la seva òpera prima. Era el 1957 i Doce Hombres Sin Piedad es va convertir en una de les millors pel·lícules dels anys 50 i un autèntic referent del cine de suspens i de temàtica judicial. Mig segle després, i amb 84 anys, el director americà ens regala un drama simplement brillant. Duríssim, intransigent, sense deixar pràcticament cap moment de respir a l’espectador i amb una tenebrosa mirada al que podríem descriure com la maldat humana a través d’uns personatges immensos i un repartiment de luxe.

No és casualitat que el primer que veiem en pantalla a l’inici de la peli sigui la següent frase “Ojalá puedas pasar media hora en el cielo… antes que el diablo sepa que has muerto”. Tota una declaració d’intencions i un excel·lent plantejament, i al mateix temps conclusió, de les prop dues hores que venen a continuació. En aquest sentit, tot va de menys a més, fins i tot quan creus que les coses ja no aniran més enllà, la peli et sorprèn i torna a apujar una mica més el grau de dramatisme. I és que un dels missatges més clars que es pot extreure de Antes Que el Diablo Sepa Que Has Muerto, bàsicament a partir del personatge d’Andy, és que quan prens una decisió cruel i aquesta et porta més problemes, les decisions següents inevitablement seguiran el mateix mal camí i cada cop serà més difícil sortir d’aquest espiral.

No només el guió és excel·lent, també la forma d’explicar-nos els fets juga un paper important en l’alta qualitat que té la peli. Amb una estructura que combina acció en temps present i flashbacks sempre focalitzats en un dels personatges, la peli ens va donant la informació poc a poc i de forma perfectament estudiada perquè de principi a fi no parem de rebre noves dades que ens fan anar encaixant tot el puzzle. A més a més, el fet de jugar amb els diferents punts de vista permet saber què passa realment a cada escena i quin és el veritable paper de cadascú. Aquesta estructura també ens permet anar coneixent mica en mica als personatges, i això serveix per a comprovar que no són com ens pensàvem en un principi.

Encara que ho pugui semblar pel que explico, Antes Que el Diablo Sepa Que Has Muerto no és d’aquelles pelis que juga amb l’espectador i només explica el que li interessa, simplement dosifica i distribueix el que ens vol dir i ens ho va mostrant en el seu degut moment. Resultat: impossible separar la vista de la pantalla de principi a fi. I si a sobre hi afegim unes interpretacions estelars de tots els protagonistes, raó de més per no voler perdre detall. Phillip Seymour Hoffman i Albert Finney ja ens hi tenen acostumats, però m’ha sorprès molt positivament Ethan Hawke, qui tira endavant un paper molt més dramàtic dels que li solem veure. Realment, tots els personatges que apareixen estan marcats per una existència gens fàcil. Ara que ho penso, costa recordar els somriures que es poden veure durant la peli.

Així doncs, no hi ha dubte que estem davant d’una molt bona pel·lícula, que s’ha vist completament eclipsada per l’estrena d’Indiana Jones i que recomano a tothom que tingui ganes de veure un drama d’alta qualitat, d’aquells que es viuen amb intensitat i que et fan sortir del cine encara impactat pel que acabes de veure. Jo no dubtaria en dir que és una de les pelis més completes que he vist últimament.