The Bank Job
Director: Roger Donaldson
Intèrprets: Jason Statham, Saffron Burrows, Stephen Campbell Moore, Daniel Mays, James Faulkner, Alki David.
Gènere: Thriller, policíac. Gran Bretanya, 2008. 100 min.
Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ
Als anys 70, el cos de seguretat secret de la realesa britànica descobreix l’existència d’unes fotos que poden comprometre seriosament la imatge d’una de les princeses. Les fotos estan en poder d’un dels activistes a favor de la igualtat de races més populars i conflictius del país, per això aprofiten la detenció d’una traficant de drogues per encarregar-li que reuneixi un equip per robar aquestes fotos de la caixa de seguretat del banc on es troben, i a canvi retirar-li tots els càrrecs. No obstant, la de la realesa la no és l’única reputació que corre seriós perill.Em vaig posar a veure aquesta peli esperant un simple entreteniment per passar l’estona i, qui sap, potser alguna cosa més i tot, però al final va resultar coincidir exactament amb les meves prediccions, ni més ni menys. Amb això no vull dir que The Bank Job sigui una mala peli, però sí que presenta certes limitacions en molts aspectes i acaba sent un simple producte acceptable, que funciona només si te la prens com un servidor va fer. Si realment pretenia ser alguna cosa més que això, que no ho dubto gaire, doncs no puc dir altre cosa que fracassa en l’intent.
Per posar un referent força clar, crec que es podria descriure The Bank Job com un Lock & Stock de segona categoria, tant per l’estil com per la temàtica i l’estructura. No obstant, així com el film de Guy Ritchie destaca per la seva originalitat, ritme frenètic, treball de l’argument i bona qualitat narrativa, la que ens ocupa no aconsegueix igualar pràcticament cap d’aquests aspectes i es queda en un segon nivell. És cert que la peli va de més a menys, però li costa molt agafar el ritme i en ocasions ens explica les coses de forma desordenada i precipitada, sobretot durant els primers minuts.
El cert és que el plantejament té força bona pinta, però tot el tram anterior a què comenci l’acció de veritat és una mica confús i et posa massa informació al cap provinent de les diferents trames que intervenen. Quan la peli es decideix a anar al que tots esperem, el “bank job” en si, la situació millora i el grau d’entreteniment puja fins a situar-se a un nivell suficient com per seguir l’acció fins al final amb la voluntat de saber què passarà. Això sí, repeteixo que no és per tirar coets i que de seguida un s’adona que no se li pot demanar gaire més del que ofereix. Hi ha detalls i girs argumentals que s’aguanten amb pinces, diàlegs un pèl cutres, actuacions més aviat discretes i una direcció que ni fu ni fa.
Tenir un nom com Jason Statham com a cap de cartell va ser un dels motius pels quals vaig decidir veure-la, ja que crec que és un dels actors que millor encaixa en pelis d’aquest tipus (a Lock & Stock, sense anar més lluny, n’hi ha un bon exemple), però s’ha de dir que no és precisament la seva millor actuació. I encara menys ho és la de l’actriu protagonista, aquesta tal Saffron Burrows, fluixeta fluixeta. Pel que fa a la resta, doncs van d’acord amb el nivell de la peli, acceptables i poc més. També haig de dir que en general he trobat a faltar carisma entre els personatges, un aspecte necessari en una peli com aquesta.
Una de les coses a retreure a The Bank Job és que es ven com una peli basada en fets reals, però fa un tractament de la història que en cap cas ho fa pensar per part de l’espectador, ja que tot sembla molt fictici i molt poc documentat. Després he llegit per internet que la peli parteix dels fets reals que van passar, però que després s’inventa bona part de la història; la veritat és que es nota bastant.
Resumint, The Bank Job és una peli que compleix si no li demanes res més que distreure’t una mica durant quasi una hora i tres quarts, però queda lluny de ser un film que es quedi a la memòria un cop vist. Tot i que fa passar una bona estona, l’endemà ja s’ha oblidat per complet. Encara no s’ha estrenat aquí ni hi ha previsions de que ho faci, però si algun dia aterra a les sales, no sé jo si mereix pagar l’entrada.