[REC]

Directors: Jaume Balagueró i Paco Plaza

Intèrprets: Manuela Velasco, Ferran Terraza, Jorge Serrano, Pablo Rosso, David Vert, Vicente Gil, Martha Carbonell.

Gènere: Terror. Espanya, 2007. 75 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Efectivament, per estrany que sembli, un servidor encara no havia vist aquesta pel·lícula fins ara, tot i la immensa repercussió que va suposar la seva estrena al nostre país. La veritat és que no tinc una especial predilecció per les pelis de terror (no per por, sinó perquè totes acaben sent iguals), però quan en veig una que crec que pot oferir alguna cosa diferent, intento veure-la i en aquest cas em picava la curiositat de comprovar si tant de soroll tenia motiu. I ara que ja l’he vist, no puc dir altra cosa que probablement no n’hi havia per tant.

[REC] és una peli que parteix d’una idea molt original i a més molt propera, ja que passa en ple centre de Barcelona (concretament a pocs carrers de casa meva) i aconsegueix enganxar de seguida a l’espectador, que es troba amb un format de peli gens habitual. No obstant, a mida que avança, el film es va refugiant cada cop més en la forma i es va oblidant mica en mica del fons. Això es tradueix en una direcció força arriscada i efectiva, amb bon número de plans molt espectaculars i singulars, però també en un argument que es debilita a marxes forçades mentre avança la peli. Naturalment que el pretext d’una peli de terror és el d’aterroritzar, com la pròpia paraula indica, però a més a més ens ha de presentar una història que ens puguem creure i que tingui una certa solidesa, i no crec que la de [REC] presenti aquestes qualitats.

D’altra banda, ¿realment fa tanta por aquesta pel·lícula? Jo només puc destacar com et manté en tensió constant en els primers instants en què entren als pisos, amb aquesta sensació de voler veure més del que el punt de vista del càmera et permet i on t’esperes que et surti qualsevol cosa pel lloc més inesperat en qualsevol moment, i alguns instants (no tots) de l’escena final. Però poc més. I és que, en realitat, tot s’acaba reduïnt al mateix i al final ja es fa una mica monòton. He trobat a faltar alternatives, fets inesperats, decisions impactants, alguna cosa que se sortís una mica de l’estructura constant de fugir i intentar no ser trobats. D’altra banda, l’explicació de les causes de tot plegat l’he trobat molt poc currada i a la part final et vol explicar massa coses en poc temps i tot acaba sent una mica caòtic.

Pel que fa als actors, aquí sí que no queda altra que subratllar el treball de Manuela Velasco, a qui fins ara només havíem vist presentant videoclips a 40TV. La veritat és que el paper no és gens fàcil i la noia ho viu completament i desprèn un realisme extraordinari. Pel que fa a la resta d’actors, els he trobat bastant fluixos i alguns d’ells directament molt dolents. A banda d’interpretar secundaris excessivament estereotipats i en general força irrellevants, la seva autenticitat és bastant limitada.

En resum, [REC] ofereix un format espectacular i novedós a l’espectador i en genral aconsegueix mantenir la tensió durant la seva hora i deu de llargada, però falla clarament en la qualitat de l’argument i això fa que tota la credibilitat de l’aspecte formal es vegi seriosament perjudicada. Realment, no n’hi havia per tant.

Per cert, ja està llest el remake de Hollywood, es diu Quarantine i aquest és el tràiler. Com veureu, els plans són absolutament calcats als de [REC] i et claven un mega spoiler del final de la peli amb una tranquilitat flipant…