Acaba l’any 2015, i ho fa amb un regust cinematogràfic realment bo per als qui tenim les sales de cinema com a segona residència. D’una banda, el cinema més massiu s’ha mantingut a un bon nivell i ha complert a la perfecció la seva funció, especialment en alguns dels títols que més expectatives havien aixecat; de l’altra, el cinema independent hi ha posat el contrapunt necessari amb un bon nombre de propostes interessants i arriscades. A la llista hi ha una mica de tot, des de l’acció més desenfrenada fins el drama més intimista i personal. Un resum complet i variat que demostra que, aquest any, pocs espectadors s’hauran pogut sentir decebuts. Aquestes són les deu primeres de la llista!
The Visit
All posts tagged The Visit
The Visit
Director: M. Night Shyamalan
Intèrprets: Olivia DeJonge, Ed Oxenbould, Deanna Dunagan, Peter McRobbie, Kathryn Hahn
Gènere: Terror, comèdia. USA, 2015. 95 min.
Becca i Tyler són dos germans de 15 i 13 anys que mai havien vist els seus avis degut a la pèrdua de tota relació per part de la seva mare, però ara l’han convençut perquè els deixi passar una setmana amb ells a la casa que tenen al mig de la muntanya, a Pensilvània. Becca s’emporta la càmera per gravar la seva estada a mode de documental, i així saber què va passar exactament amb la seva mare. Quan hi arriben, tot sembla normal, però les coses canvien quan arriben les 21:30 de la nit, l’hora límit que els avis posen als seus néts perquè vagin a dormir.Ningú l’esperava. Ningú ho hauria dit. Ningú ens havia avisat. Però M. Night Shyamalan ha escollit la tardor 2015 per recordar-nos que, quan vol, pot ser un dels cineastes més lúcids d’aquest segle. I ho ha fet, també, de forma força insòlita: amb una pel·lícula humil, rodada amb quatre duros i d’aparença més pròpia de qualsevol director que s’inicia en la matèria que no pas d’un dels noms que va marcar el gènere de terror al tombant de segle. La Visita no llueix el segell Shyamalan que ens va captivar des de la inoblidable El Sexto Sentido (1999), sinó que recorre a una tècnica tan gastada com la del ‘found footage’ i es focalitza en una història concisa que amb prou feines compta amb quatre protagonistes. Un retorn al punt de sortida que funciona a les mil meravelles, i que el director necessitava amb urgència després de sonats fracassos comercials com Airbender (2010) o After Earth (2013).
Si hi ha un director que ha aconseguit passar de la veneració quasi unànime a la dilapidació quasi absoluta de forma progressiva, aquest és sens dubte M. Night Shyamalan. El Sexto Sentido, El Protegido i Señales van ser un ‘hat-trick’ memorable en tan sols quatre anys, marcant fins i tot una època en el thriller de ciència-ficció, però a partir de llavors tot va començar a esllavissar-se fins arribar a productes nefastos com El Incidente o la recent After Earth. El que no se li pot negar al director d’origen indi és la perseverança per a mirar de recuperar l’èxit assolit fa una quinzena d’anys, i podríem estar a prop d’aquest objectiu si es confirmen les bones sensacions del seu nou film. The Visit s’endinsa al gènere més estrictament de terror per explicar la història de dos nens que van a passar uns dies a casa dels seus avis, en plena muntanya, i comencen a descobrir un estrany i sospitós comportament, sobretot per part de la seva àvia.










