Any rere any, un té la sensació que l’estiu no acaba de començar del tot fins que no arriba el Cinema a la Fresca a la Sala Montjuïc. Enguany, el certamen assoleix la 12ª edició totalment embalat i demostrant que la seva oferta cinematogràfica segueix mantenint un nivell molt alt. Un cop més, la programació inclou alguns dels films més elogiats durant els últims dos anys (bona part d’ells formen part dels corresponents Top10 anuals en aquest blog) i hi afegeix un parell o tres de grans clàssics de la història del setè art, per acabar oferint un total de 16 pel·lícules que es projectaran del 6 de juliol al 8 d’agost. L’escenari, com sempre, seran els jardins del Castell de Montjuïc, on es pot gaudir el cinema d’una forma diferent i fins i tot les pel·lícules ja conegudes prenen un caire especial.
La Vie d’Adèle
All posts tagged La Vie d’Adèle
La Vie d’Adèle
Director: Abdellatif Kechiche
Intèrprets: Adèle Exarchopoulos, Léa Seydoux, Salim Kechiouche, Mona Walravens, Jeremie Laheurte, Alma Jodorowsky.
Gènere: Drama. França, 2013. 175 min.
Adèle és una adolescent de 15 anys que es troba en plena època de descobriment sexual. Tot i que se sent atreta pels nois i que té la seva primera experiència amb un d’ells, els seus dubtes creixen de veritat després de creuar-se amb Emma, una noia amb els cabells blaus que ja no es pot treure del cap. Adèle troba en Emma tot el que buscava per madurar i descobrir allò que necessita per tirar la seva vida endavant, però també li portarà problemes amb els seus amics i li generarà més d’un dubte sobre la seva identitat.Des de la seva consecució de la Palma d’Or al passat Festival de Cannes, que va generar una unanimitat entre la crítica poques vegades vista, La Vida d’Adèle ha anat creixent fins a convertir-se en una d’aquelles pel·lícules considerades imprescindibles de 2013. La seva condició de film relativament minoritari i també la seva durada -prop de tres hores- afegeixen encara més mèrit a la dimensió que ha tingut, i que segueix tenint després de més de dos mesos en cartellera. Així doncs, acudia al visionat conscient que era una pel·lícula quasi obligada i també encuriosit per si realment les lloances rebudes feien justícia al film; i el resultat confirma la primera part i desmenteix parcialment la segona. Abdellatif Kechiche ofereix una història d’amor intensa i amb un immens nivell de realisme gràcies a dues actrius excel·lents, però presenta un guió en ocasions un pèl capritxós i, globalment, tampoc deixa amb la sensació d’haver vist quelcom excepcional.









