Tanquem les cròniques del Festival de Sitges 2014 amb els últims títols analitzats, un cop més amb gèneres i opinions de tota mena. En aquest cas, el post ha estat escrit a sis mans, ja que al Breixo s’hi ha sumat la Susana per a aportar el seu granet de sorra al balanç d’aquesta gran edició del festival. L’any que ve, més!
Director: Hayao Miyazaki
Veus originals: Hideaki Anno, Mirai Shida, Zach Callison, Jun Kunimura, Miori Takimoto, Steve Alpert.
Gènere: Animació, drama, històric. Japó, 2013. 125 min.
Davant noms com Hayao Miyazaki, les alabances són poques. El geni de l’animació japonesa, responsable de joies com La Princesa Mononoke (1997) i, sobretot, El Viaje de Chihiro (2001), va anunciar recentment que es retirava de l’activitat cinematogràfica, però per fer-ho ens tenia reservat un regal de comiat que serveix per tancar de forma encomiable tota una vida dedicada incansablement a l’art del paper i el llapis. Això és el que molts vam intuir, encertadament, quan el passat Festival de Sitges va incloure-la en el seu programa: l’oportunitat de veure aquesta darrera obra era especial i no s’havia de deixar passar. Un cop comprovat, és fàcil comprendre perquè Miyazaki ha escollit una història com The Wind Rises com a epíleg particular, ja que ens trobem indubtablement davant el film més madur, terrenal i humà del japonès, amb més d’un paral·lelisme detectable amb ell mateix i també una espècie d’homenatge al seu públic.
Ha arribat el dia marcat amb vermell al calendari de tots els cinèfils del país. La 46a edició del Festival de Cinema de Sitges arrenca, tot i les dificultats que afecten actualment el sector cultural, amb el mateix esperit de sempre: aquesta fidelitat mútua entre el festival i els seus fans que rarament es troba en qualsevol altre. Tampoc perd ni un bri de prestigi, ja que torna a presentar algunes de les propostes més importants del moment del cinema fantàstic, de terror i, en realitat, de tota mena. Deu dies (un menys del que és habitual, això sí que ho perd) per gaudir de valent del cinema i també, per què no dir-ho, de tot el frikisme que l’envolta. Aquesta és una petita –repeteixo, petita– selecció del que s’hi podrà trobar de l’11 al 20 d’octubre.
Martí
M.A.Confidential 