Per fi arriba el tràiler d’una d’aquelles pel·lícules que semblen maleïdes. Després de de començar el rodatge sense tenir ben definit el guió, dels diversos canvis que el director Marc Forster (Cometas en el Cielo, Quantum of Solace) hi va introduir, les cabrejades de Brad Pitt i altres contratemps en el camí, el projecte ha aconseguit estabilitzar-se i arribarà a les pantalles, encara que mig any més tard del previst. Guerra Mundial Z és l’adaptació de la novel·la homònima de Max Brooks, que explica la lluita de la humanitat contra una enorme invasió de morts vivents des del punt de vista d’un treballador de les Nacions Unides. Pel que diuen els seus lectors, el film poc tindrà a veure amb la novel·la, però tot apunta que serà un dels grans “blockbusters” del proper estiu.
Avanços
L’actual mania d’allargar i allargar sagues fa que molts ens trobem amb sentiments oposats. Què se suposa que hem de dir davant la possibilitat de tornar a veure Bruce Willis com a John McClane? Els més puristes poden dir que no fàcilment, que es segueix desvirtuant la saga, i segurament tenen raó, però la veritat és que és difícil no admetre que fa certa il·lusió. La Jungla: Un Buen Día para Morir és la cinquena entrega del que va ser una trilogia d’acció brillant, amb una quarta part poc més que correcta. En aquest cas, l’acció es concentra a Rússia, on McClane es trobarà amb el seu fill bàsicament per… en fi, ja ho podem imaginar, només cal veure el tràiler. El director és John Moore (Tras la Línea Enemiga, La Profecía).
Arriba una de les produccions més peculiars i interessants que s’estrenaran durant els pròxims mesos, centrada en un dels directors més brillants de tota la història del cinema. Hitchcock relata una etapa molt concreta de la vida del cineasta, concretament durant la gestació i el rodatge de Psicosis, l’any 1959, marcada per la peculiar història d’amor entre Alfred Hitchcock i la seva dona, Alma Reville. L’aparició de la protagonista de la pel·lícula, Janet Leigh, també hi té un pes especial. El film està dirigit per un director pràcticament desconegut, el londinenc Sacha Gervasi, que farà el seu debut en el cinema de ficció després de realitzar el brillant documental Anvil: El Sueño de una Banda de Rock (2008).
Aquest estiu no ha brillat especialment per la qualitat de les pel·lícules estrenades i ja comencem a conèixer els títols que procuraran que la història no es repeteixi l’any que ve. Una d’elles serà El Llanero Solitario, l’adaptació cinematogràfica d’una sèrie de televisió que va fer furor a Estats Units entre els anys 40 i 50, i que va crear una autèntica icona cultural d’aquella època. L’encarregada de portar-la al cinema és la factoria Disney, en el que serà el seu projecte més ambiciós de l’any que ve amb Gore Verbinski (Piratas del Caribe, Rango) com a director. El seu format de western d’aventures és relativament familiar, però promet acció espectacular i també tocs d’humor.
Admeto que les meves expectatives cap a aquest projecte s’han moderat bastant, però ningú dubta que El Hobbit: Un Viaje Inesperado serà la gran estrena del proper Nadal. Peter Jackson ja ha anunciat que el que havia de ser un duet s’acabarà convertint en una trilogia, i sembla que això ha propiciat que creixin els dubtes al voltant de l’adaptació, sumats a la incògnita sobre l’efectivitat d’aquesta nova tècnica de rodatge a 48 fotogrames per segon. En tot cas, el record de El Señor de los Anillos és massa latent perquè s’esvaeixi tot l’interès cap a aquesta pel·lícula. D’altra banda, aquest segon tràiler, tot i que no entusiasma, sí que conté una mica més d’acció que el primer.
Torna el millor Spielberg? Tot apunta que sí. Per l’argument, per l’estètica, per la transcendència i per l’èpica que desprèn, Lincoln sembla per fi una pel·lícula feta a mida perquè el director pugui tornar a desplegar tot el seu talent i regalar-nos un altre film memorable. Naturalment, parlo de sensacions, especialment desprès d’haver vist el tràiler, però tampoc hem d’oblidar que la pel·lícula podria caure en convencionalismes de “biopic” i també excedir-se en patriotisme o solemnitat, que tots coneixem aquests ianquis quan parlen de si mateixos. La pel·lícula fa una crònica de la Guerra Civil nord-americana sota el mandat d’Abraham Lincoln (1861-1865) i posa una especial atenció al procés d’abolició de l’esclavitud, que va ser la gran fita d’aquest president.
Un altre d’aquells projectes trencadors i arriscats que poden causar sensació o caure en el més absolut fracàs, però que no deixen de generar una certa expectativa. A partir d’una premissa relativament semblant a la de Matrix, Branded és una pel·lícula de ciència ficció que dibuixa un món totalment controlat per les marques comercials i les grans corporacions. En la nostra realitat, no ens n’adonem, però en una dimensió oculta paral·lela aquestes marques són veritables monstres que ens priven de tota llibertat. El conflicte salta quan un home lluita per desemmascarar aquest control dictatorial de les corporacions, que reaccionen amb violència quan veuen amenaçada la seva posició. Una metàfora de la societat actual realment curiosa i ambiciosa.
Setembre és un mes cabró, no ho descobrirem ara. S’acaben les vacances, s’acaba l’estiu, s’escurcen els dies i tot comença a fer pujada. És per això que la recerca de motivacions que suavitzin tot això és especialment important, i per als malalts de sèries, el retorn del gran gruix de produccions n’és clarament una d’elles. Per tenir clar quan tornen les principals sèries d’aquesta tardor a Estats Units, aquesta és una petita guia d’estrenes. No hi són totes, però si les més seguides i populars:
Una altra estrena a tenir en compte de cara a aquesta tardor. Molt en compte, ja que té una pinta increïble. Killing Them Softly és la tercera pel·lícula del director neozelandès Andrew Dominik, que per qui no el conegui, va ser el responsable de la hipnòtica El Asesinato de Jesse James por el cobarde Robert Ford, un dels millors films de 2007. En aquest cas, Dominik adapta la novel·la “Cogan’s Trade”, de George V. Higgins, que explica la història d’un investigador que ha de trobar els culpables d’un robatori en unes partides de poker controlades per l’organització mafiosa per a la qual treballa. Un plantejament atractiu, que encara guanya més punts quan fem un cop d’ull al repartiment.
Aquesta pel·lícula em té fascinat. No només pel magnetisme d’aquest tràiler de pràcticament sis minuts, sinó per saber de què coi anirà tot això. Cloud Atlas és un projecte conjunt dels germans Andy i Lana Wachowski (Matrix, V de Vendetta) i l’alemany Tom Twyker (Corre Lola Corre, El Perfume), que adapten el best seller de ciència ficció de l’auto britànic David Mitchell. Es tracta de sis històries connectades entre elles i que avancen de forma cronològica des de mitjans del segle XIX fins a un futur llunyà post-apocalíptic. Se suposa que cada història està sent explicada al protagonista de la següent, i així successivament, i que totes estan influenciades per l’anterior. Una complexitat narrativa que suposa un bon repte, però que de funcionar bé, pot ser la llet.
















