Lion
Director: Garth Davis
Intèrprets: Dev Patel, Sunny Pawar, Nicole Kidman, Rooney Mara, David Wenham, Nawazuddin Siddiqui, Tannishtha Chatterjee.
Gènere: Drama. Austràlia, 2016. 120 min.
Saroo i el seu germà gran Guddu viuen a les afores d’un petit poble a la regió central d’Índia i miren d’ajudar la seva mare per poder subsistir tots plegats. Un dia que ell i Guddu van al centre, Saroo es queda dormint a l’estació de tren i de cop es desperta tot sol. Després de vagar per allà buscant i cridant el seu germà, decideix acabar pujant a un dels trens, que després de dos dies de viatge el deixa al bell mig de Calcuta. Allà, Saroo s’haurà d’espavilar per a sobreviure com pugui.Resulta curiosa la capacitat d’algunes pel·lícules per a sabotejar-se a si mateixes per culpa de pensar excessivament en l’espectador com a centre de tot. És evident que la de Lion és una història emotiva, plena de perseverança i de dificultats a superar, i amb una recerca de la identitat amb la qual tots ens podríem identificar, però el film és tan extremadament conscient de tot això que acaba tirant per la borda qualsevol empatia que hagués pogut generar. És el que passa quan un director, com és en aquest cas l’australià Garth Davis, mostra tanta preocupació per a assegurar-se que cada escena transmet allò que ha de transmetre, i res més. Lion hauria pogut ser un retrat humà i compromès sobre l’adopció, i de pas haver llançat un missatge carregat de sentit en un context actual tan marcat pels conflictes d’immigració a tot el món, però en canvi decideix convertir-se en una “pel·lícula bonica”, que és el pitjor que podia fer.