M.A.Confidential

Hugo

Director: Martin Scorsese

Intèrprets: Asa Butterfield, Chloe Moretz, Ben Kingsley, Sacha Baron Cohen, Jude Law, Emily Mortimer, Christopher Lee.

Gènere: Aventures, fantàstic. USA, 2011. 125 min.

Contràriament a la gran majoria dels directors més veterans i prestigiosos de l’actualitat, Martin Scorsese va expressar públicament la seva afinitat cap a la tecnologia digital i el 3D. Després d’abandonar ja el cel·luloide a Shutter Island, el cineasta ha debutat en les tres dimensions amb una pel·lícula de temàtica relativament poc habitual en ell. Tot i que Scorsese s’ha caracteritzat per evolucionar cap a una vessant cada cop més comercial i d’abast massiu, si per alguna cosa no s’havia definit la seva filmografia era com a cinema de caràcter familiar. A La Invención de Hugo, el director planteja una història d’aventures de tall força clàssic, que amaga un sentit homenatge als inicis del cinema i als seus pioners. El film presenta una factura tècnica impressionant, aprofitant totes les possibilitats que aporta la tecnologia digital, però es dilueix en una història que, tot i les seves bones intencions, fracassa en el seu objectiu de transmetre’ns algun tipus d’emoció i es queda a la superfície.

Un dels grans problemes de La Invención de Hugo és l’escassa naturalitat que desprèn. La trama avança cap al seu objectiu de forma massa teledirigida, recolzant-se en recursos i girs argumentals forçats, i deixant a mitges els seus objectius. Scorsese planteja una història d’aventures infantil (carregada de tòpics, tot sigui dit) com a pretext per a construir un homenatge a la figura de Georges Meliès, el primer gran cineasta de la història, però l’engranatge final (precisament un dels elements als quals el film vol donar més simbolisme) acaba encaixant de forma un tant rigorosa. En tot cas, el pitjor és que la història, deixant de banda que sigui de caràcter infantil, no enganxa ni agafa un ritme constant. L’arrancada, tot i que és un dels trams on la pel·lícula fa gala de la seva espectacularitat visual, resulta una mica feixuga i al final les dues hores de durada acaben fent-se un pèl massa llargues. El conjunt acaba sent massa benèvol i ingenu, dos característiques força irreconeixibles en Scorsese.

Tot i que l’homenatge a Meliès és del tot merescut i està perpetrat des d’una profunda admiració per part de Martin Scorsese, a banda d’estar molt cuidat a nivell divulgatiu i visual, un es pregunta si realment era adequat incloure’l en aquesta pel·lícula. O potser al revés, si tota la història que el precedeix era realment idònia per anar-hi a desembocar, o si Meliès es mereixia el seu homenatge en una pel·lícula com aquesta. La sensació és que tot és molt forçat, artificial, predeterminat, talment com l’autòmat que apareix a la pel·lícula. I sobta que aquestes qualitats apareguin en un film on es vol alabar precisament el cine en la seva expressió més artesanal i genuïna, tot i que Scorsese ho plantegi justament com un acte de reconciliació entre noves i antigues tecnologies. Tot plegat converteix La Invención de Hugo en una pel·lícula fallida, amb unes armes que se li giren en contra i la converteixen en distant, mancada de personalitat i incapaç de guanyar-se l’espectador.

A pesar del caire negatiu de la valoració fins ara, seria injust quedar-nos tan sols en això, principalment perquè cal subratllar que La Invención de Hugo està magistralment dirigida per un Martin Scorsese que, a més de ser un director d’una qualitat superior que no descobrirem ara, demostra entendre a la perfecció les virtuts del 3D i sap treure’n suc de forma impactant, però també mesurada i efectiva. També la qualitat dels efectes especials és digna de menció. Pel que fa al component “humà” del film, les actuacions de la jove parella protagonista, Asa Butterfield (El Niño del Pijama de Rayas) i Chloe Moretz (molt diferent a la Hit-Girl de Kick-Ass), compleixen el tràmit però sense massa gràcia. D’altra banda, Ben Kingsley està força insípid en un paper que només al final li dóna cert joc, però sense tirar coets, mentre que Sacha Baron Cohen s’encarrega de posar-hi el toc més humorístic, tot i recórrer sempre a gags “slapstick” relativament inofensius.

No entraré a criticar la decisió de Scorsese de pujar-se al carro del 3D, però el que em pregunto és si realment tenia necessitat de fer una pel·lícula com La Invención de Hugo. Els seus cinc Oscars, tots de caràcter tècnic, evidencien que la pel·lícula es queda en l’embolcall (molt bo), però no aconsegueix transmetre tota la profunditat emocional que pretén de forma descarada. M’agrada que el màxim de gent possible pugui saber qui era Meliès, quina va ser la seva obra i el seu caràcter pioner i revolucionari dins del món del cinema, i també valoro les nobles intencions de Scorsese darrere aquest homenatge, però crec que el context no acaba de ser encertat. És difícil considerar La Invención de Hugo com una mala pel·lícula, però sí que es mostra massa desorientada i imprecisa en la seva evolució com per rebre totes les alabances que ha rebut. Martin, ha estat un bon intent, però fes el que saps fer i rescata el bon sabor de boca que ens vas deixar amb Infiltrados. T’ho agrairem.