L’increïble avanç de la societat de la informació està canviant el món. Qualsevol fet potencialment atractiu que surt publicat en una punta del món arriba a l’altra en qüestió de poques hores, cosa que, a banda de grans avantatges, comporta grans inconvenients com la sobredimensió de qualsevol informació. Es tracta d’un escenari ideal perquè qualsevol engany pugui ser percebut com a real amb molta facilitat, i Joaquin Phoenix (Gladiator, Señales, En la Cuerda Floja) i Casey Affleck (El Asesinato de Jesse James por el Cobarde Robert Ford, Adiós Pequeña Adiós) ho han aprofitat a la perfecció per tramar una d’aquelles estafes que possiblement faran història.
Fa dos anys, el popular actor portoriqueny va sorprendre tothom dient que es retirava com a actor per concentrar-se en la seva faceta com a cantant de hip hop. Phoenix va desaparèixer de l’escena pública durant uns mesos i, quan va reaparèixer, en una entrevista al programa de David Letterman, ho va fer amb una imatge i actitud delirants. Llarga cabellera despentinada, barba espessa i ulleres de sol, i donant respostes sense sentit i pràcticament monosil·làbiques. A partir d’aquí, Phoenix només era notícia per les seves sortides de to i excentricitats, però tot va començar a canviar quan Casey Affleck va començar a aparèixer darrere seu amb una càmera de vídeo.
En efecte, Affleck estava filmant un documental sobre el canvi de vida de Phoenix, però faltava saber si tot plegat no era més que un engany, tot i que la veracitat de Phoenix feia dubtar. Fa un parell de dies, Affleck va confirmar que tot plegat era una gran mentida i que I’m Still Here era un fals documental, però rodat sense que ningú més que ells dos ho sabés. La pel·lícula va triomfar al passat festival de Venècia i arribarà a les sales comercials al llarg d’aquesta tardor-hivern. Fins i tot ja es parla d’un Oscar a Joaquin Phoenix per la seva genial interpretació de si mateix. Caldrà veure el film, però si ens ha enganyat a tots durant dos anys, se’l mereix.
Nota de l’autor: Aquest és el post número 500 de M.A.Confidential
Martí
M.A.Confidential 
Felicitats pels 500 posts! Aquesta no vaig veure-la. En Bob Dylan mai m’ha cridat l’atenció. Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Gràcies Jordi! El cert és que jo sóc el primer sorprès d’haver arribat a aquesta xifra… però ara l’objectiu són 500 més!
Em sembla que tu et refereixes a una altra peli, “I’m Not There”, que en efecte anava sobre la vida de Bob Dylan. I que jo tampoc he vist. La que presento al post és “I’m Still Here”, un tema completament diferent. Si llegeixes la història que hi ha darrere, crec que el resultat pot estar molt bé.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Enhorabona Martí!
A per 500 mes.
Va estranyar molt que el phoenix fes aquest canvi radical, xo Affleck ha sapigut trobar un actor k fes creible una historia aixi. A veure k tal el film.
M'agradaM'agrada
Tens raó. L’he confòs amb l’altre. Sorry.
M'agradaM'agrada
Quedes disculpat, Jordi, faltaria més!
Jo també crec que Joaquin Phoenix és una gran elecció per un “experiment” com aquest, no gaires actors haurien estat capaços de fer-ho… Per cert, ahir va tornar al programa de Letterman i va explicar tota la comèdia i l’entrevista de fa un any i mig
M'agradaM'agrada