M.A.Confidential

Biyeolhan Geori

Director: Ha Yu

Intèrprets: In-Sung Zo, Min Nam-Koong, Bo-Young Lee, Ku Jin, Yoon Jae-Moon, Ho-Jin Chun.

Gènere: Màfia, thriller, drama. Corea del Sud, 2006. 140 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Sabent que acostuma a agradar-me aquest tipus de cine, vaig rebre fa un temps una recomanació per veure aquesta peli i el cert és que m’esperava una mica més. Ens trobem davant un argument força habitual dins del gènere mafiós asiàtic, en aquest cas situat a Seúl, a Corea del Sud, en què els conflictes giren a l’entorn de dos nuclis diferents. Com no pot ser d’una altra forma, un és la rivalitat entre dues bandes que lluiten per defensar i ampliar els seus territoris, però l’altre, i no menys important, és el valor de la jerarquia dins d’una pròpia banda. Així doncs, l’objectiu no només és derrotar el rival, sinó no perdre la dignitat dins del propi grup i anar guanyant influència, cosa que pot portar a enveges i traïcions.

En aquest sentit, A Dirty Carnival il·lustra a la perfecció la mescla entre aquests dos punts de conflicte, sempre centrats en la figura del protagonista i la seva evolució dins del grup al qual pertany. Aquest és segurament l’aspecte que més m’ha agradat de la peli, aquesta constant evolució del protagonista i aquesta contínua necessitat d’anar afrontant les conseqüències de tot el que fa. La peli ens mostra el despiadat món de les màfies i la quantitat de diners que mou, i com el fet de formar-ne part fa que la vida d’un hi quedi completament lligada, encara que no es vulgui. La incompatibilitat entre aquest tipus de vida i el voler portar una vida personal normal també és un dels altres punts forts que ens transmet.

De totes formes, és aquí, en aquest intent de ficar-se una mica més profundament al costat més personal i íntim del protagonista, on la peli comet gran part dels seus errors. El primer d’ells és que el metratge s’extén fins a les 2h 20min i no precisament de forma inadvertida per a l’espectador; el segon és la irregularitat en el ritme de l’acció; el tercer és que, al final, deixa caps sense lligar i et quedes amb la sensació si algunes de les trames secundàries realment feien falta. És per això que A Dirty Carnival és una peli que es disfruta de forma intermitent, bàsicament quan el centre d’atenció és l’apartat mafiós en si. La peli té molt bones escenes d’acció i moments de gran intensitat i tensió, fins i tot algunes imatges força dures, i és allà on es nota que tant el director com els protagonistes es troben més a gust.

Pel que fa a l’argument, té detalls força bons i algun que altre gir força sobtat, però la originalitat tampoc seria la seva gran virtut. S’ha de destacar l’intent de crear aquesta doble realitat incloent un personatge que és director de cine i que roda una peli sobre el que veiem a la peli, cosa que no deixa de tenir el seu interès i que fins i tot et fa pensar si podria passar realment, tenint en compte el país d’on és la peli, i si les conseqüències podrien ser les mateixes. Qui sap, segurament el director haurà aprofitat per introduir un alter ego seu a la peli i ensenyar-nos, en certa mesura, com ha estat per ell rodar aquesta peli.

Pel que fa a les actuacions, s’ha de destacar el carisma del protagonista i la força que dóna al personatge, d’aquells que no t’agradaria trobar-te pel carrer i molt menys fer-lo enfadar amb tu. La resta del repartiment està correcte, però arriba un moment en què tots els caps mafiosos de Corea, Japó i aquests països els veig tots amb la mateixa cara (serà perquè en general els veiem a tots més o menys amb la mateixa cara). Pel que fa al final, doncs la veritat és que, tot i que pot semblar coherent amb el que ha passat durant la peli, costa una mica de creure i et deixa una mica descolocat.

En resum, A Dirty Carnival és una peli massa intermitent, que t’ofereix bones coses, però combinades amb d’altres que fan que no t’enganxi el suficient com per no deixar-te aixecar uns quants cops per fer altres coses mentre l’estàs veient. No és una mala peli, però n’he vist de bastant millors del gènere mafiós asiàtic, com per exemple A Bittersweet Life, també coreana i molt més treballada en tots els aspectes.