Happy Feet
Director: George Miller
Veus originals: Elijah Wood, Brittany Murphy, Robin Williams, Hugh Jackman, Nicole Kidman, Hugo Weaving.
Gènere: Animació, musical, aventures. USA, 2006. 100 min.
Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ
En la comunitat de pingüins de l’Antàrtida, la música té un paper molt important, ja que per aparellar-se cadascun s’ha de fer atraure cantant una cançó. Però un d’ells, Mumble, va néixer sense saber cantar i només sap ballar, això sí, de forma extraordinària. Tot i aquesta habilitat, es veu rebutjat per la comunitat per culpa de la seva incapacitat per a cantar, fins i tot el culpen a ell de l’escassetat de peixos que estan patint últimament.Happy Feet es pot considerar el primer musical fet en animació 3D. I la veritat és q la peli es s’aguanta en gran part gràcies a la seva banda sonora, amb una tria de cançons encertadíssima i q acaba enganxant de mala manera. A més, el fet que siguin pinguïns els q cantin i ballin les coreografies afegeix encara més gràcia i originalitat a la peli (per cert, aprofito per aplaudir la magnífica decisió de no traduïr les cançons). És en aquestes escenes on t’adones de la qualitat de l’animació i la enorme dificultat q havia de comportar aconseguir fer moure aquests animals com si fossin humans ballant.
S’ha de dir q en general el nivell de realisme de les imatges en 3D és bestial, sobretot elements com l’aigua, el gel, el vent, la boira, a vegades no saps si segueix sent animació o imatge real (cosa q potser no hauria de ser així). Ara bé, tot això es veu perjudicat per la nula originalitat de la història i un guió que a vegades patina més q els propis protagonistes, sobretot amb un final pràcticament tret de la màniga i, per mi, bastant fora de lloc.
La idea en què es basa la peli funciona molt bé, però després no han sabut desenvolupar una història amb un mínim de imaginació q aportés algo més a la peli apart de les genials escenes musicals. Això sí, també s’ha de destacar algunes imatges espectaculars amb una iluminació molt currada, casi més pròpies d’un documental, i la velocitat q transmet l’acció en algunes escenes a través dels icebergs i casquets de gel. A vegades, fins i tot t’agafa fred o, per contra, ganes de tirar-te a l’aigua.
Com ja he dit, per mi el final, a part de massa llarg, és desconcertant i tan poc creïble q espatlla un mica tot el q havies vist abans. A més a més, la peli transmet el seu missatge final de forma massa descarada i forçada, una mica més de subtilitat hagués anat millor. Total, q per passar un bon rato i animar-se, Happy Feet funciona a la perfecció, però no li pots demanar res més enllà.
Martí
