Perfume. The Story of a Murderer
Director: Tom Twyker
Intèrprets: Ben Wishaw, Dustin Hoffman, Alan Rickman, Rachel Hurd-Wood.
Gènere: Thriller, intriga. Alemanya, 2006. 135 min.
Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ
Jean Baptiste Grenouille és un jove que ha nascut amb un sentit de l’olfacte extraordinàriament desenvolupat, cosa q el fa viure de forma molt diferent a la resta de persones i experimentar sensacions que ningú més és capáç. A mida que va descobrint noves olors, aquesta peculiaritat es converteix en una obsessió que el perturba i el porta a cometre atrocitats només amb l’objectiu de descobrir noves fragàncies i guardar-les.Per començar, s’ha de dir q l’adaptació d’una novela com aquesta era realment difícil, però el resultat és, en general, força satisfactori. És una pel·lícula molt ben construïda i molt ben acabada, amb una ambientació excelent i una fotografia molt encertada per com encaixa amb la història que ens explica. És una peli més aviat obscura, on els tons vermells, taronges i grocs pràcticament monopolitzen la pantalla i aconsegueixen transmetre encara més tot allò que passa per la perturbada ment del protagonista.
Tot i les més de dues hores de durada, el ritme permet q no es faci llarga, ja que tens la sensació que tot va evolucionant fins al final. Precisament, la forma de resoldre el final de la història crec q és el desencert més gran de la peli, i és una llàstima. Un final totalment fidel a la novela, pero presentat de forma q fa riure quan hauria d’emocionar, q hauria de ser la el moment culminant del protagonista i en canvi se’l veu casi com descol·locat; potser és q l’actor no arribava a més.
En alguns moments de la peli, potser és discutible l’actuació de Ben Wishaw, ja q a vegades ralla la completa inexpressivitat i t’entren ganes de fotre-li una colleja; a més, a la citada escena final, crec q no està a l’altura, ni ell ni la resta d’actors i figurants. Tot i això, en general tampoc desentona, i sap donar al persontge aquest aire d’ingenuïtat primer i de psicòpata després. No era un paper gens fàcil.
La veritat és q la peli en si era bastant complicada de fer, però se n’han sortit, lo qual és molt meritori. Per sort, l’adaptació ha caigut en mans europees i no americanes, i això sempre t’assegura més garanties d’un bon producte final.
Martí
