Layer Cake

Director: Matthew Vaughn

Intèrprets: Daniel Craig, Tom Hardy, Jamie Foreman, Sally Hawkins, Burn Gorman

Gènere: Thriller, drama. Gran Bretanya, 2004. 105 min.

Aquesta és una peli que s’estrena demà 20 de gener, però que un servidor ja ha vist (home, s’ha de tenir en compte que a Gran Bretanya es va estrenar al 2004, molta espera fins que s’estrenés aquí dos anys després, no?). Sincerament, és de les millors pel·lícules que he vist últimament, possiblement pel fet que estigui dirigida pel productor de Snatch i Lock & Stock, Matthew Vaughn, que manté un estil semblant, potser una mica menys còmic. De fet, tal com Snatch i Lock & Stock, l’havia de dirigir Guy Ritchie, però es veu que tenia altres prioritats amb la seva companya Madonna… i qui no les tindria…

La trama gira entorn del tràfic de drogues a Gran Bretanya i les diferents bandes que lluiten per fer-se amb la major part del negoci. Daniel Craig, el nou James Bond, interpreta un dels traficants més respectats del país (de qui no sabem el nom en tota la peli) que està pensant en deixar-ho per portar una vida més digna, però de cop es veu implicat en un conflicte del qual no podrà sortir si no supera una sèrie de “capes” fins a arribar a l’última (d’aquí el títol “Pastís de capes”). D’aquesta forma, la pel·lícula explica com funciona aquest món i la dificultat per arribar a la capa més alta i poder-ne sortir amb respecte, sense poder confiar mai amb ningú, currant-s’ho un solet i demostrar ser més llest que la resta. La primera frase de la pel·lícula ho resumeix perfectament: “You”re born, you take shit. You get out in the world, you take more shit. You climb a little higher, you take less shit, ’till one day you’re up in the rarefied atmosphere and you’ve forgotten what shit even looks like. Welcome to the layer cake”.

En fi, que la història és molt bona, que la peli té un inici genial i no s’acaba fins a l’últim minut, i que els personatges són bastant carismàtics; si us agraden aquest tipus de pel·lícules, no us la perdeu, realment es nota que no és americana.

Per cert, aquí s’estrena amb la nefasta traducció de Crimen organizado. Una més a la col·lecció. Si no sabeu què anar a veure aquest finde, ja sabeu, recomanació de la casa i després em dieu que us ha semblat.