LES 10 ICONES CINEMATOGRÀFIQUES DE LA DÈCADA

Posted in General on 5 Novembre 2009 by Martí

En el seu número de Desembre 2009, la revista britànica Empire presenta, segons el criteri dels seus lectors en una votació popular, la llista de les 10 icones del cinema d’aquesta primera dècada del s.XXI. Són aquells personatges més memorables i influents de la gran pantalla des de l’any 2000 fins el 2009.

Com que no estava d’acord amb tres o quatre d’elles, he decidit refer la llista i adaptar-la al meu criteri. No estan presentades en cap mena d’ordre, ja que no es tracta d’un “top 10″, sinó que estan situades totes al mateix nivell. Aquesta és la meva llista:

gladiator

Maximo (Russell Crowe, Gladiator)

La primera gran icona de la dècada. Gladiator va revolucionar el cinema èpic i va evocar de nou les grans superproduccions sobre romans com Ben Hur o Espartaco. Russell Crowe es va guanyar un Oscar en una de les seves millors actuacions. Per la història i l’emoció que transmet, el gladiador Maximo Decimo Meridio serà recordat com una de les primeres grans figures del cine del s.XXI.

jason-bourne

Jason Bourne (Matt Damon, El Caso Bourne…)

Sens dubte, la millor trilogia d’acció en molt de temps. Matt Damon ha interpretat aquest personatge creat pel novel·lista Robert Ludlum en la seva recerca de la seva pròpia identitat i contra pràcticament tothom. Tot i que la segona, El Mito de Bourne, va baixar una miqueta, El Caso Bourne i especialment El Ultimátum de Bourne són dues grans pel·lícules d’aquest gènere.

the bride

La Novia (Uma Thurman, Kill Bill vol.1 i 2)

Després de set llargs anys d’espera, Tarantino va tornar a la càrrega amb una genial venjança anomenada Kill Bill i va donar a Uma Thurman el paper de la seva vida. Un a un, i sense cap tipus de compassió, “La Novia” va anar desfent-se de tots els seus enemics fins arribar a Bill. Durant un bon temps, les katanes i les bambes grogues van tornar a estar de moda.

bardem.country

Anton Chigurh (Javier Bardem, No es País Para Viejos)

El pentinat més horrible que he vist en molt de temps es va convertir en un dels assassins que més m’han atemorit en un cinema. Mirada fixa, caminar impassible i uns diàlegs tan descerebrats com estranyament difícils de rebatre. Chigurh és un dels “dolents de pel·lícula” més pertorbats i genuïns que he vist mai. I a més, apareix en la que també és una de les pelis de la dècada.

FILM Depp 2

Jack Sparrow (Johnny Depp, Piratas del Caribe)

La saga de Piratas del Caribe pot agradar més o menys (jo només en salvo la primera), però ningú pot negar que el seu indiscutible centre d’atenció és el capità Jack Sparrow. Aquest pirata bromista, saltarí i una mica afeminat que, gràcies a Johnny Depp, va reinterpretar l’habitual imatge rude i sanguinària dels pirates cinematogràfics i la va convertir en entranyable.

Donnie Darko

Donnie Darko (Jake Gyllenhaal, Donnie Darko)

És la icona més alternativa de totes i la que més debats ha generat, això segur. Donnie Darko es va convertir en un film de culte gràcies al núvol de teories que aixeca entre els espectadors un cop vista i la quasi inevitable necessitat de veure-la un altre cop. Gyllenhaal es va donar a conèixer definitivament gràcies a aquesta esgarrifosa mirada i a la complexitat del seu paper.

aragorn

Aragorn (Viggo Mortensen, El Señor de los Anillos)

Semblava que havia de ser Frodo, o Gandalf, però el final de la trilogia ens va deixar clar que el gran protagonista d’El Señor de los Anillos és Aragorn. Viggo Mortensen, a qui ni tan sols van nominar per un Oscar en cap dels tres anys, va pujar a la fama gràcies a un personatge èpic que ens va emocionar a molts, l’únic que realment evoluciona al llarg de les tres pel·lícules.

joker

Joker (Heath Ledger, El Caballero Oscuro)

Probablement és LA icona cinematogràfica d’aquesta dècada. No només per la excepcional actuació de Heath Ledger, sinó, òbviament, per la tràgica història que acompanya aquest actor. Ledger va reinventar de forma magistral el personatge i ens va deixar fascinats durant cada segon que apareixia en pantalla. De tota la llista, és sens dubte el més inigualable de tots.

wall-e

WALL·E (WALL·E)

Poques vegades un film m’ha deixat més embadalit que els primers 45 minuts de WALL·E. En ells, Pixar va aconseguir que milions de persones s’estimessin un personatge que no era ni humà, ni de veritat, i ni tan sols podia parlar. Un robot que va captivar tothom i va transmetre’ns molt més que la majoria de personatges de carn i ossos que podem veure al cine.

Memento

Leonard Shelby (Guy Pierce, Memento)

Ens va fer trencar el cap una bona estona mentre intentàvem connectar les peces de Memento, cosa que molts no vam fer de forma completa fins el segon visionat. L’excel·lent muntatge del film fa que l’espectador es posi a la pell de Leonard i pugui sentir, salvant les distàncies, el mateix que ell. Un dels personatges més originals, inquietants i absorbents d’aquests deu anys.

Respecte la llista elaborada per Empire, he descartat a Harry Potter (no n’he vist cap), Lobezno (tampoc), James Bond i Shaun Riley. Aquest tercer, protagonista de Zombies Party, passa per ser un personatge molt divertit en una genial sàtira del cinema de zombis, però d’aquí a ser una icona… coses dels anglesos, que no podien fer la llista sense incloure un local.

Espero l’opinió i crítica dels lectors sobre les deu icones proposades i també el seu vot en cas que n’haguessin d’escollir una per sobre de la resta.

PRINCE OF PERSIA – Tràiler

Posted in Avanços on 3 Novembre 2009 by Martí

A finals de juliol apareixien les primeres imatges i pósters de l’adaptació del mític videojoc Prince of Persia, i avui ha sortit a la llum el primer tràiler del film. Produida per Jerry Bruckheimer (responsable de Piratas del Caribe), dirigida per Mike Newell i protagonitzada per Jake Gyllenhaal, Gemma Arterton, Alfred Molina i Ben Kingsley, l’adaptació de les aventures del príncep Dastan, a qui fa uns anys controlàvem amb unes quantes tecles i la barra d’espai, seran una de les grans superproduccions de la cartellera de l’any que ve.

prince of persia poster

El títol complet de la pel·lícula és Prince of Persia: The Sands of Time, cosa que fa certa olor a seqüela si funciona bé en taquilla. Així, simplement es canvia la última part per una altra frase i ja tens el títol de la segona fet (com ja va fer Jerry Bruckheimer amb Piratas del Caribe). En fi, que tot apunta que, tret d’un improbable fracàs estrepitós, tindrem príncep per anys.

El tràiler no em diu gran cosa, ho veig tot molt típic i tòpic. Veig un príncep Dartan difícil d’identificar amb el personatge del videojoc, que transmetia una imatge més aviat humil i senzilla, i una història que té molts números per acabar sent la de sempre. L’estrena prevista és per finals de maig de 2010.

EL SECRETO DE SUS OJOS

Posted in Cine - Estrena on 30 Octubre 2009 by Martí

el secreto de sus ojos

El Secreto de sus Ojos

Director: Juan José Campanella

Intèrprets: Ricardo Darín, Soledad Villaamil, Guillermo Francella, Pablo Rago, Javier Godino, José Luis Gioia.

Gènere: Drama, thriller. Argentina, 2009. 120 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

A poques setmanes de retirar-se com a secretari d’un Jutjat d’Instrucció de Buenos Aires, Benjamín Espósito decideix escriure un llibre sobre un cas d’assassinat brutal que el té obsessionat des de fa més de 25 anys. Reviure aquells fets no només el condueix de nou a aquesta complicada investigació policial, també a la seva història personal amb Irene Menéndez, la seva cap de departament, a qui sempre ha estimat i desitjat. Aquest viatge al passat reobrirà molts aspectes de la vida de Benjamín.

Hi ha pel·lícules que semblen realitzades a partir d’una fórmula magistral i que realment fan suar a l’hora de buscar-hi algun defecte que pugui fer ombra al conjunt. El Secreto de sus Ojos és una d’aquestes pel·lícules. Juan José Campanella és capaç de crear una història amb tants ingredients, però tan ben equilibrats i combinats que és quasi improbable que l’espectador no acabi satisfet. Trama policíaca, drama romàntic, humor argentí marca de la casa i fins i tot la contextualització històrica; totes les vessants del film evolucionen agafades de la mà i sense entorpir-se unes a altres gràcies a un guió perfectament construït, tot i la seva complexitat, i un muntatge escrupolosament estudiat. Tot a càrrec del propi Campanella. Sense que molta gent ho sàpiga, estem davant d’una de les millors pelis de l’any.

Crec que un gran encert amb El Secreto de sus Ojos ha estat anar-la a veure sense saber pràcticament res de l’argument (tot i que molta gent me l’havia recomanat enèrgicament). L’inici pot resultar un pèl confús, però la peli de seguida t’agafa i et va dirigint cap al seu camí, vas coneixent els personatges, les seves interioritats i el seu veritable paper a la història. El film té espai per l’humor, pel drama, pel romanticisme, pel suspens, per l’acció, però en cap moment hi ha la sensació del “això no toca”, tot arriba al seu temps i sense trencar la cohesió. Els personatges destaquen pel seu rerefons i la seva profunditat, és allò que pensen de forma més interioritzada, el seu secret, el que els porta a actuar. I l’única via per la qual poden delatar el seu secret són els seus ulls, d’aquí el brillant títol de la peli. El Secreto de sus Ojos és d’aquells films on vas descobrint de què va a mida que avança i no ho saps amb certesa fins el final.

el secreto de sus ojos 2

Un dels trets característics d’aquest film és la constància. Excepte en dues escenes comptades, no té un ritme trepidant, al contrari, més aviat tranquil i pausat, però la intensitat no decau gairebé en cap moment. És una peli amb un munt de grans moments i escenes, molt grans, però no viu només d’ells, ja que no té altibaixos. Campanella ofereix una direcció genial, ja siguin espectaculars plans seqüència o enquadraments plens de subtilesa i detalls (no sempre fàcils d’apreciar) aparentment arbitraris, però amb un gran significat. També presenta un munt de matisos el guió, un dels més rotunds i sòlids que he vist fins el moment, capaç de mantenir l’interès fins el final, literalment fins el final, que la peli resol de forma impactant, commovedor i que tanca perfectament el cercle. Al sortir de la sala, la sensació es que acabes de veure gran cine.

L’atmosfera de cine clàssic present durant bona part de El Secreto de sus Ojos, sobretot quan entra al terreny del cine negre, és una de les causes d’aquest bon gust de boca. Fins i tot les actuacions ens remeten a anys enrere. Ricardo Darín torna a demostrar el tros d’actor que és i el seu magnetisme, sense necessitar una gran expressivitat, amb la càmera i l’espectador. L’acompanya una impassible Soledad Villaamil, un genial Guillermo Francella en el paper de Sandoval (culpable dels principals moments d’humor), un misteriós Pablo Rago i un perturbador Javier Godino. Personatges que t’atrapen i dels quals tens la constant sensació que no n’arribes a saber-ho tot. I és que el film es basa en allò que amaguen els personatges, ja sigui física o intel·lectualment, i ja sigui per por, per amor o per odi.

Per què no és un 10? Doncs potser per algunes escenes de l’inici poc clarificadores i, un cop vist el film, poc substancials, i perquè en un parell de moments potser no li hagués fet mal un pèl més de dinamisme. Per la resta, res a dir. La fotografia és també per treure’s el barret i l’ús que fa de la música en les escenes clau té una aportació dramàtica molt important. El Secreto de sus Ojos presenta una increïble solidesa com a conjunt i, a més a més, introdueix aquells petits detalls (aquells que queden tan forçats i falsejats a tants i tants guions escrits a partir d’un manual) de forma intel·ligent i perfectament acurada. Juan José Campanella ha tornat a demostrar la seva immensa qualitat i sensibilitat com a cineasta i ha fabricat un producte de luxe, dels que ben poques vegades trobem a les sales de cinema.

INVICTUS – Tràiler

Posted in Avanços on 28 Octubre 2009 by Martí

Torna el mestre Clint Eastwood, que sembla estar en més bona forma que mai a mida que passen els anys, i això que ja en té 79. Mentre la brillant Gran Torino encara es manté a la memòria de molts, ens arriba l’esperat tràiler de la nova producció del cineasta nord-americà. Fa temps, s’havia parlat que seria biografia de Nelson Mandela, però la realitat no és exactament així. Invictus es centra en el període de vida del president sud-africà comprès entre la seva sortida de la presó, el 1990, i l’organització del Mundial de Rugbi a Sud-Àfrica, el 1995. Cinc anys que van canviar per complet la vida d’aquest país i en els quals, cosa que potser molts no saben, l’esport va tenir un pes importantíssim com a nexe d’unió entre la seva població.

invictus poster

El guió està basat en el llibre “Playing the Enemy: Nelson Mandela and The Game that Made a Nation”, del periodista anglès, però resident a Barcelona, John Carlin.  El film, que en un principi s’havia de titular The Human Factor, estarà protagonitzat per Morgan Freeman en el paper de Mandela (crec que tothom l’hagués escollit a ell) i Matt Damon com a François Pienaar, el capità de la selecció sud-africana de rugbi. És la primera vegada que Damon treballa a les ordres d’Eastwood, però sembla que a aquest li ha agradat, ja que ja l’ha confirmat com a protagonista del seu següent film, Hereafter, del qual encara no se sap pràcticament res.

La pel·lícula, basada en fets reals i rodada completament a Sud-Àfrica, ja està considerada com una de les grans aspirants a protagonitzar la pròxima entrega dels Oscars, tot i que aquest any van passar inexplicablement de Gran Torino. La data d’estrena a les nostres sales és el 29 de gener de 2010, podria ser pitjor. Aquest és el tràiler:

Primera imatge del nou EQUIPO A

Posted in Avanços on 26 Octubre 2009 by Martí

Més estrenes per l’estiu de 2010 que comencen a desvetllar-se poc a poc. En aquest cas, el “remake” d’una sèrie que va marcar tota una generació, la nascuda als voltants del seu any de creació, el 1983. El Equipo A va calar gràcies al carisma dels seus personatges, la diferenciació respecte la resta de sèries policíaques i d’acció (mai es veia cap mort explícita), aquesta inoblidable careta d’entrada i, sobretot, perquè respirava un cert aire a freakisme que la feia molt especial. Repetitiva, una barbaritat; incoherent, a més no poder; inversemblant, fins al límit. No obstant, t’ho passaves de conya amb cada capítol.

Ara, dins la febre d’adaptacions de sèries a la gran pantalla, arriba una revisió que, personalment, no em desperta gaire confiança. El Equipo A serà una realitat el proper estiu, dirigida per Joe Carnahan i protagonitzada per Bradley Cooper com a Fénix, Quinton Jackson com a M.A. Baracus (res a veure amb el blog), Sharlto Copley com a Murdock i Liam Neeson com a Hannibal. En aquest ordre, apareixen a la primera imatge oficial que s’ha difós del film. Massa tractada i retocada, pel meu gust.

A-Team

Completa el repartiment Jessica Biel (que es troba a faltar, i molt, en aquesta imatge) com a Carissa Sosa. Ella i Liam Nesson, una elecció que em fa dubtar, són les cares més conegudes, però a Bradley Cooper se’l pot reconèixer com el guaperas de Resacón en Las Vegas i a Sharlto Copley com el sorprenent protagonista de District 9, un esplèndid paper que ja li està donant els primers fruïts. De Quinton Jackson, francament, no en tenia ni idea.

Com ja he dit, encara que sigui de forma una mica irracional, no les tinc totes amb aquest “remake”. El més important és mantenir l’esperit de la sèrie original, i, vistos els temps que corren, dubto molt que ho hagin fet. Mentre esperem el primer tràiler, sempre podem quedar-nos amb la genial (com no) adaptació que van fer a Padre de Familia.

Font: SlashFilm

Mash-up Trailers: WALL·E vs WATCHMEN i EL CABALLERO OSCURO vs TOY STORY 2

Posted in General on 23 Octubre 2009 by Martí

Fa més d’un any, ja vaig escriure sobre els “Mash-up trailers”, peces creades de forma domèstica que distorsionaven el contingut de la pel·lícula original, ja sigui a través de la sincronització amb un àudio d’un altre film o d’un muntatge completament nou a partir de diferents escenes. El resultat atorga un sentit completament nou, sovint força oposat a l’original. Per això, aquests “mash-ups” acostumen a fer-se entre films que no tenen res a veure i molt sovint fent ús del cinema d’animació, ja que dóna molt de joc.

Així doncs, la aparentment pacífica WALL·E pot convertir-se en un thriller d’acció de ciència-ficció si es mescla amb el so de Watchmen. De la mateixa forma, Toy Story 2 hagués pogut oferir un duel gens envejable al de Batman i Joker a El Caballero Oscuro, si fossin aquests qui haguéssin posat veu a les joguines protagonistes. Aquests són dos dels més ben aconseguits que s’han fet últimament, en especial el segon.

INCEPTION – Tràiler

Posted in Avanços on 21 Octubre 2009 by Martí

Amb el projecte del nou Batman aparcat, buscant i elaborant sense presses un guió que estigui a l’altura de El Caballero Oscuro (difícil repte), el gran director Christopher Nolan està acabant de rodar la seva pròxima pel·lícula. Es tracta d’Inception, un thriller de ciència-ficció del qual se saben molt poques coses, però que està aixecant força expectació gràcies al seu espectacular tràiler i la increïble alineació d’actors que componen el repartiment. Amb Leonardo DiCaprio com a protagonista principal, el film comptarà amb Marion Cotillard, Ken Watanabe, Michael Caine, Ellen Page, Josep Gordon-Levitt, Cilian Murphy i Tom Berenger. I és que qualsevol diu que no a la possibilitat de treballar amb Nolan, un dels cineastes més valorats dels últims anys.

poster-Inception

El poc que se sap de l’argument per part dels seus creadors és que es basarà en un empresari que es veu implicat en un cas de xantatge i que el film “girarà a l’entorn de l’arquitectura de la ment”. La imatge laberíntica que composa el títol de la pel·lícula encaixa perfectament amb aquesta descripció, i també l’historial del seu director. No oblidem que Christopher Nolan és l’autor de films com Memento o Insomnio. Així doncs, hi ha raons per tenir esperances amb aquest nou projecte, tot i que haurem d’esperar fins a l’estiu de 2010 per poder gaudir-la.

El tràiler, curt, però intens i absorbent. No explica res, però en el fons ja va bé que sigui així…

CIUDAD DE VIDA Y MUERTE

Posted in Cine - No estrenada on 20 Octubre 2009 by Martí

City life and death 2

Nanjing! Nanjing!

Director: Chuan Lu

Intèrprets: Ye Liu, Hideo Nakaizumi, Wei Fan, Yuanyuan Gao, Yiyan Jiang, John Paisley, Bin Liu .

Gènere: Bèl·lic, drama, històric. Xina, 2009. 125 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

El desembre de 1937, en plena 2a Guerra Mundial, la ciutat de Nanjing, aleshores capital de la República de Xina, és ocupada i destruïda per l’exèrcit japonès. Tots els militars xinesos són capturats i matats de forma indiscriminada. Dins de la ciutat, es crea una zona de seguretat en què habita tota la població civil que ha sobreviscut, que els japonesos es comprometen a respectar i no atacar. No obstant, el compromís no és gaire sòlid. La pel·lícula està basada en fets reals.

Després de la premiada com a millor pel·lícula del Festival de Sitges, arriba la Conxa d’Or del recent Festival de San Sebastián. No només aquesta condició ha propiciat que hi mostrés interès, també l’insòlit fet que Carlos Boyero parli tant bé d’un film asiàtic. I com que aquest home cada cop em mereix més consideració, he decidit seguir el seu consell, i he fet bé. Ciudad de Vida y Muerte és un esgarrifant retrat d’un dels episodis més tristos i lamentables de la 2a Guerra Mundial, i del qual no se’n té gaire constància. Amb certes reminiscències a Salvar al Soldado Ryan a l’inici i La Lista de Schindler després, sempre en l’estil asiàtic, naturalment, narra sense cap mena de concessió i amb una impecable seguretat uns fets tan colpidors com delicats de descriure. No obstant, el director Chan Lu ho resol sense caure en l’escandalització barata ni en el refugi de ser massa políticament correcte. Un equilibri que es tradueix en escenes de molta duresa i situacions d’alt dramatisme, necessàries i imprescindibles per explicar de forma realista el que va passar a Nanjing.

Rodada en un cuidat blanc i negre (un altre element que equipara Ciudad de Vida y Muerte a La Lista de Schindler) que de seguida assimilem, les imatges prenen un matís molt especial, a mig camí entre el documental i la ficció. Està clar que el director utilitza aquest recurs per subratllar la veracitat dels fets que explica i també per contribuir a aquesta atmosfera grisa que els defineix perfectament. La direcció és brillant, deixant diversos plans genials, com el de la imatge principal, jugant amb la profunditat de camp i explicant un munt de coses en un sol enquadrament. També els plans generals, amb centenars d’extres, són tan espectaculars com impactants. El treball de la llum i les ombres és un altre dels punts forts, i no hi ha dubte que té un pes molt especial tractant-se d’un film en blanc i negre.

city-of-life-death

El film es divideix de forma bastant acusada en dues parts. Els primers 30 o 40 minuts són de caire eminentment bèl·lic, centrant-se en els últims focus de resistència xinesa que queden quan la ciutat ja està derruïda. En realitat, la diferència d’efectius entre els dos exèrcits era tal, que l’ocupació va tenir ben poca història. No obstant, el film ens mostra aquells que no es rendeixen i que es neguen a deixar-se matar simplement perquè no tenen més escapatòria. La segona part de la peli deixa de banda el combat, i es centra en el drama i l’horror que passen els capturats de guerra i després els civils de Nanjing. Tot i que la narració resulta en ocasions un pèl confusa i pot costar de situar-se, el film es centra en les històries personals d’alguns personatges per il·lustrar l’evolució dels fets. Des del general japonès sense escrúpols, passant pel soldat commocionat quan s’adona de què estan fent i acabant per un alemany que es troba al mig del conflicte, juntament amb el seu assistent xinès.

Així doncs, el film no només mostra des d’un punt de vista ampli el que va ocórrer, també vol acostar-nos als diferents sentiments de qui ho va viure. Amb tot, els minuts passen i un no s’atreveix a trencar el silenci davant la descripció del calvari que va passar aquella gent. I que quedi clar que no és un film de tapar-se els ulls per la duresa de les imatges, però sí per acabar força commocionat. En el meu cas, haig de dir que desconeixia per complet els detalls d’aquest episodi històric, així que em va agafar totalment desprevingut. Tot i ser una producció xinesa, Ciudad de Vida y Muerte no és cap intent d’enaltiment nacional xinès ni cap atac directe a Japó, només una narració que busca la màxima fidelitat. I crec que l’aconsegueix i la transmet. I segurament no ens costa gens de creure perquè som conscients que coses així passaven el 1937 i segueixen passant ara.

No ens enganyem, és un film asiàtic i ja se sap que aquests solen anar a un altre ritme, narrar de forma diferent a la que estem acostumats, incorporar diàlegs que no semblen tenir massa sentit i presentar personatges una mica estranys, però Ciudad de Vida y Muerte té el seu valor en la sensibilitat i la valentia del seu contingut. I molt probablement en el seu rigor històric, ja que el govern de Japó ha prohibit la seva estrena al país. Potser per vergonya, potser per negació dels fets, però, en tot cas, de forma totalment impositiva. En tot cas, i sense haver vist la resta d’aspirants al premi, crec que aquest és un film mereixedor d’una Conxa d’Or. I ara que ho penso, això que diu el Boyero de “el Spielberg chino” resulta força encertat

Data d’estrena: indefinida. Però la xarxa fa miracles…

KILL BILL VOL.3 prevista per 2014

Posted in Notícies on 16 Octubre 2009 by Martí

Tot i que els Bastardos segueixen fent mal a les sales de cinema i no sembla que vulguin afluixar, Quentin Tarantino ja ha passat a ser notícia pels seus projectes futurs. La principal novetat va sorgir de les declaracions del propi director al programa de televisió italià “Parla con me”, en què va confirmar enèrgicament: “The Bride will fight again”. Així doncs, el personatge de La Novia, interpretat per Uma Thurman a Kill Bill vol.1 i Kill Bill vol.2, tornarà per seguir enfrontant-se als seus enemics, que no obliden el mal que els va fer en les dues primeres entregues de la saga. Segons Tarantino, la història es reprendrà deu anys després del final de Kill Bill vol.2, per això vol deixar passar el mateix temps entre l’estrena de les dues pel·lícules, cosa que es tradueix en el 2014 com a presumible any d’arribada del volum 3.

The Bride

És curiós veure com Tarantino parla dels seus personatges com si fossin reals i vinculant-los directament a l’actor o actriu que els encarna. “La Novia (i Uma Thurman) necessita deu anys de descans, deu anys per gaudir de la infància de la seva filla”, diu. Ja se sap que a Tarantino li agrada molt això de parlar i crear expectatives, però la pròpia Uma Thurman acaba de declarar que ja ha parlat amb el director sobre el projecte i que les poques idees que li ha transmès sobre ell li han agradat. Per tant, sembla que va de debò, per alegria de tots els fans de Kill Bill, entre els quals m’incloc. Això sí, dubto molt que el pobre Bill hi torni a aparèixer…

Aquesta és l’entrevista on Tarantino va confirmar que rodarà Kill Bill vol.3. També va aprofitar per dir que mai farà una seqüela de Pulp Fiction (sàvia decisió), però que probablement sí que hi haurà algun tipus de seqüela o preqüela de Malditos Bastardos, ja que el guió que va escriure dóna per molt. Aquest tros és a partir del minut 5:00. Tot això, davant d’una pèssima entrevistadora que no calla ni que la matin.

Font: Yahoo Movies / WorstPreviews

TOY STORY 3 – Tràiler

Posted in Avanços on 14 Octubre 2009 by Martí

Torna la saga que ho va començar tot, la que va dur Pixar a la fama i la va convertir en la indiscutible referència del cinema d’animació actual. Després de l’exitosa Toy Story 2 (poques seqüeles en el món del cine han estat tan encertades com aquesta), ara arriba la tercera part. Després de set anys de creacions completament noves, Pixar repetirà amb les joguines responsables de la seva meteòrica evolució, tot un risc si tenim en compte que la qualitat de les seves produccions no ha deixat de sorprendre’ns any rere any. Ara, els creadors no comptaran amb l’efecte sorpresa dels personatges ni de la temàtica i s’hauran de recolzar en una història suficientment bona per justificar la trilogia.

toystory3

A Shrek no li ha anat gaire bé, tampoc a Ice Age. Les dues sagues han vist com la qualitat dels seus films anava baixant a mida que augmentava la xifra que acompanyava al títol. Vull pensar que Pixar, tenint en compte la seva experiència i rigor en la qualitat (demostrada) de les seves produccions, presentarà un guió prou sorprenent per evitar la mateixa situació. I més tenint en compte que Toy Story 2 va complir sobradament les expectatives, tot un repte per igualar. El tràiler serveix per plantejar la situació de la qual partirà aquesta tercera part i cert canvi de personalitat en un dels personatges, poc més. No mata especialment, però s’haurà de ser prudent.

Toy Story 3 s’estrenarà l’estiu de 2010 i, tal com ja va passar amb Up, es podrà veure en 3D en totes aquelles sales que disposin d’aquesta tecnologia.