Un cop repassades les primeres deu pel·lícules que formen part d’allò més destacat del 2019 que acabem de tancar, arriba la flor i nata. I aquest cop, de forma especialment contundent, ja que el que semblava un any fluixet s’ha recuperat, i de quina manera, gràcies a bona part d’aquests títols. D’una banda, els principals blockbusters han respòs a les expectatives, però a la vegada els grans directors no han fallat i el cinema espanyol ha entrat amb molta força. Tot plegat, encapçalat per les dues grans sorpreses de l’any. En resum, un any notable, especialment gràcies a una fantàstica temporada de tardor. Aquestes són les 10 millors pel·lícules estrenades el 2019 segons un servidor:
Continue ReadingO Que Arde
All posts tagged O Que Arde
O Que Arde
Director: Oliver Laxe
Intèrprets: Amador Arias, Benedicta Sánchez, Elena Mar Fernández, Inazio Abrao, Ivan Yañez.
Gènere: Drama. Espanya, 2019. 90 min.
Després de complir una condemna per haver provocat un incendi, Amador surt de la presó i torna al seu poble natal, situat en una de les zones més muntanyoses de Lugo. Allà, ningú l’espera, de mode que, tot i el mal temps, decideix anar caminant fins a casa seva per a trobar-se amb la seva mare. Al seu costat, Amador va recuperant poc a poc la seva vida rural i també es va retrobant amb algunes persones de la zona, les quals encara tenen present el motiu pel qual Amador va ser empresonat.
He llegit en més d’una ocasió la teoria que diu que agafant la primera i la última escena d’una pel·lícula hauries de ser capaç de resumir bona part de la seva essència. Si bé és veritat que no cal prendre’s-ho de forma totalment categòrica, es poden trobar un bon grapat d’exemples que li donen fermament la raó. La imatge amb què comença Lo Que Arde, una de les més potents de tot l’any, ho compleix de dalt a baix: en la foscor de la nit, els arbres d’un bosc d’eucaliptus es gronxen amb el vent fins que, de cop, són il·luminats per una llum que gairebé sembla extraterrestre i comencen a caure un per un envestits per un enorme bulldozer. Aquesta relació entre l’home i la naturalesa, destinada a trobar un final destructiu, és realment un dels grans pilars de Lo Que Arde, que a la vegada es converteix en un retrat gairebé documental de l’escena rural de Galícia. Un retrat capaç de resultar entranyable, però a la vegada de fer aflorar tota la cruesa associada a aquest tipus de vida.








