Després de repassar les primeres 10 pel·lícules que formen part del millor de 2018, arriba el moment el TOP10 cinematogràfic de l’any. Tal com va succeir l’any passat, el cinema nord-americà ha imposat la seva presència, sobretot per la gran qualitat de diversos títols independents, així com algunes de les pel·lícules més populars que s’han estrenat durant els últims anys. No cal dir que, a qualsevol persona que es pregunti quines pel·lícules hauria d’haver vist aquest any, aquesta desena serien les prioritàries. La veritat és que l’ordre és, aquest cop més que mai, més que subjectiu, ja que en realitat totes elles ocuparien posicions molt igualades. En tot cas, aquestes són les 10 millors pel·lícules de 2018 a M.A.Confidential:
Hereditary
All posts tagged Hereditary
Hereditary
Director: Ari Aster
Intèrprets: Toni Collette, Gabriel Byrne, Alex Wolff, Milly Shapiro, Ann Dowd.
Gènere: Terror. USA, 2018. 125 min.
La família d’Annie Graham té un enorme historial de morts degut al comportament pertorbat dels seus membres. La última és la seva mare Ellen, que tot i marxar ha deixat una empremta inesborrable; tant, que fins i tot la pròpia Annie sent la seva presència en algun moment. Tampoc els seus fills Peter i Charlie mostren una actitud del tot normal, sobretot en el cas d’aquesta segona, que tenia un especial lligam emocional amb la seva àvia.
En els últims anys, el cinema de terror ha anat adquirint una tendència cada vegada més accentuada cap a l’ensurt com a pal de paller del seu èxit; no només pel moment en si en què tot el públic salta del seient, sinó per l’expectativa i el factor sorpresa davant la seva arribada. Això sembla haver deixat com a espècimens una mica estranys aquells títols que intenten extreure el terror per altres vies, i Hereditary n’és un exemple claríssim. El debut a la direcció del jove Ari Aster, fent honor al seu títol i a l’evolució narrativa de la pròpia història que explica, aposta per un terror que poc a poc va contagiant la pel·lícula i la va fent més i més incòmoda. A Hereditary no hi ha escenes pensades per a disparar-nos sobtadament les pulsacions, i potser per això inclús es podria dir que no es passa por. Ara bé, la cruesa amb què es mostren els successos i tot l’entorn malaltís que envolta la història de la família protagonista l’acaben convertint en una experiència del tot pertorbadora.









