Auf der Anderen Seite

Director: Fatih Akin

Intèrprets: Nurgul Yesilçay, Baki Davrak, Tuncel Kurtiz, Patrycia Ziolkowska, Hanna Schygulla, Nursel Kose.

Gènere: Drama. Alemanya, 2007. 120 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

La programació del Cinema a la fresca de Montjuïc és força variada, per a tots els gustos i tipus de públic, però si una peli és inclosa al programa és per alguna raó, i en aquest cas ens trobem amb un dels exponents del millor cine europeu més actual. Es tracta d’una pel·lícula més aviat crua, pessimista i en general força dramàtica, però al mateix temps molt propera per la forma com està explicada. Al Otro Lado és d’aquelles on el director no amaga res, on tot el que es vol explicar està explicat, i de forma totalment sincera. Per com parlen els personatges, per com es succeeixen els fets i per aquesta sensació de comprovar que realment la vida pot ser així i que les casualitats poden determinar el destí d’una o més persones a la vegada. I el millor de tot és que et vas adonant de tot això de forma progressiva, a mida que avança el film.

Els primers minuts d’Al Otro Lado són d’aquells que actuen com a filtre de públic, ja que el ritme pausat i l’aparent falta d’acció farà desistir a més d’un, però realment val la pena mantenir l’interès i esperar a veure què ens depara la peli, que és molt i bo. D’altra banda, l’estructura utilitza un bon recurs per generar expectació, que és separar la història en tres capítols amb uns separadors que anuncien certs fets abans de que passin. Així doncs, sabem que tard o d’hora passarà, però no quan ni com, i s’ha de dir que ens aconsegueix sorprendre en aquest sentit. També s’aprecia una estructura que juga amb la temporalitat dels fets, ja que no sempre és lineal i en un parell d’ocasions fa que la percepció de la història canviï substancialment. Així doncs, la pel·lícula que al principi hauria pogut impacientar algú, va desvetllant poc a poc que és molt més dinàmica del que sembla.

A banda d’aquest interessant muntatge, s’ha de dir que el guió és el seu punt més fort. La trama va circulant per la vida dels sis personatges principals de forma equilibrada i dosificada, de forma que es van tornant els moments de màxim protagonisme. No obstant, tots juguen el seu paper de forma permanent, ja sigui de forma activa o passiva, ja que s’acaben entrecreuant (o no). El títol Al Otro Lado és més que il·lustratiu d’aquest aspecte. Els actors i actrius, tan desconeguts com magnífics tots, contribueixen de forma clau al dramatisme del film, però sense necessitat d’exagerar, només amb una mirada o una expressió. També el fet que siguin anònims per a nosaltres ajuda a sumar realisme al que veiem i que ens sentim identificats amb ells.

La direcció, a banda de ser d’una qualitat molt alta, també juga un paper molt important. No havia vist res del director Fatih Akin (també guionista de la peli, per cert), però m’ha sorprès molt gratament. Hi ha escenes impecables, d’aquelles que queden gravades a la memòria, i la capacitat que té per transmetre el sentiment de culpa, la ràbia o la soledat dels personatges és admirable. Per no parlar del pla final. A més l’origen turc d’Akin fa que mostri una especial sensibilitat per la situació d’aquest país, tant interna com a nivell d’immigració a Alemanya. Tot i que no es tracta, ni molt menys, d’un film polític o reivindicatiu, les condicions polítiques i ideològiques juguen un paper bastant influent. En tot cas, Al Otro Lado és una peli humana per sobre de tot.

Suposo que el fet de ser una producció alemanya i els temes de sempre van reduïr la seva presència en cartellera quan es va estrenar, però haver-la pogut veure ara en pantalla gran ha estat una sort. Salvant les distàncies, Al Otro Lado pot recordar una mica a The Visitor, per una part de la temàtica que tracta i també pels sentiments que transmeten els seus personatges. Sigui com sigui, mostra una vegada més que la mirada del cine europeu en aquest tipus de pel·lícules és molt més profunda i honesta, sense importar que l’espectador acabi desconcertat, frustrat i pensatiu sobre el que acaba de veure, com ens quedem al final d’Al Otro Lado.