Acaba l’any 2015, i ho fa amb un regust cinematogràfic realment bo per als qui tenim les sales de cinema com a segona residència. D’una banda, el cinema més massiu s’ha mantingut a un bon nivell i ha complert a la perfecció la seva funció, especialment en alguns dels títols que més expectatives havien aixecat; de l’altra, el cinema independent hi ha posat el contrapunt necessari amb un bon nombre de propostes interessants i arriscades. A la llista hi ha una mica de tot, des de l’acció més desenfrenada fins el drama més intimista i personal. Un resum complet i variat que demostra que, aquest any, pocs espectadors s’hauran pogut sentir decebuts. Aquestes són les deu primeres de la llista!
El Despertar de la Fuerza
All posts tagged El Despertar de la Fuerza
Star Wars: The Force Awakens
Director: J.J. Abrams
Intèrprets: Daisy Ridley, John Boyega, Harrison Ford, Carrie Fisher, Oscar Isaac, Adam Driver, Domhnall Gleeson, Max von Sydow, Gwendoline Christie, Lupita Nyong’o, Andy Serkis, Anthony Daniels, Mark Hamill, Peter Mayhew
Gènere: Aventures, ciència-ficció. USA, 2015. 135 min.

Sempre s’ha parlat poc de les influències que van inspirar George Lucas a crear l’univers de Star Wars, com són les pel·lícules japoneses de samurais i els westerns clàssics. Era el cinema dels anys 50 i 60, amb el qual el director californià va créixer i va començar a modelar el seu ideari cinematogràfic fins a transformar-lo en la saga que canviaria el gènere de la ciència-ficció. Quatre dècades després, la missió de fer ressorgir Star Wars recau en J.J. Abrams, un director que va créixer i modelar el seu corresponent ideari amb les pel·lícules… de Star Wars; i és aquesta retroalimentació entre el referent i el producte actual la que millor pot definir l’essència del que ha acabat sent El Despertar de la Fuerza. La satisfacció després dels 130 minuts evidencia que era això el que necessitava la saga per a reaparèixer amb èxit i recuperar la il·lusió d’un públic encara escarmentat pel despropòsit dels episodis I, II i III. Abrams ha trobat l’equilibri per a fer-nos remontar fins a finals dels anys 70 amb un film que, a la vegada, s’adapta als nous temps.








