M.A.Confidential

Boze Cialo

Director: Jan Komasa

Intèrprets: Bartosz Bielenia, Eliza Rycembel, Aleksandra Konieczna, Tomasz Zietek, Leszek Lichota, Lukasz Simlat.

Gènere: Drama.

País: Polònia, 2019. 110 min.

Daniel és un jove polonès que acaba de passar una temporada en un centre de detenció de menors, on entre altres coses assistia al capellà que els feia missa. Quan surt, té el desig d’entrar a formar part de l’Església, però el seu passat delictiu ho impedeix, per tant és destinat a treballar a una serradora en un petit poble. Quan hi arriba, però, aprofita que el capellà local no pot exercir i el substitueix.

A Polònia, el 99% dels habitants són d’origen polonès. I d’aquests, més de tres quartes parts viuen allunyats de les grans ciutats. És probable que aquestes dades expliquin, en gran part, perquè la polonesa és una societat tan difícil de conèixer per a algú que no hi és proper. Davant d’aquest buit, el cinema hi té un paper a jugar. Per exemple amb pel·lícules com Corpus Christi, que a més d’explicar una història personal com és en aquest cas la del jove Daniel, fa un interessant retrat de la societat rural polonesa. Un retrat social que no actua de forma independent, sinó que serveix per a explicar perquè Daniel és qui és, i també com és capaç de dur a terme el seu peculiar procés de redempció. Un procés que Corpus Christi viu de forma intensa i dramàtica, però també amb una mirada irònica i crítica cap a la mentalitat que domina la comunitat que ens presenta.

El director Jan Komasa planteja la història, inspirada en fets reals, gairebé en forma de western: un foraster arriba a un poble on ningú el coneix i, fent-se passar per qui no és, poc a poc s’involucra a la vida dels seus habitants i es guanya la seva confiança. Però Corpus Christi no es focalitza tant en les accions d’aquest impostor per a qüestionar-les o jutjar-les, sinó per a explorar el seu procés espiritual d’expiació i, a la vegada, posar en evidència les contradiccions i la hipocresia presents en el conservadorisme religiós que l’envolta. Perquè, més enllà de la carambola que l’ajuda a ocupar la posició de nou capellà del poble, Corpus Christi no mostra Daniel com algú que fingeix i es riu dels seus feligresos, sinó algú que realment creu en allò que fa i a més ho viu intensament. Una persona que ha arribat per canviar les coses, i també per a canviar-se a sí mateix.

Entre altres coses, Corpus Christi demostra com algú que, pel seu historial delictiu, està vetat dins de l’Església, acaba representant molt millor els valors que aquesta hauria de promoure. També evidencia de forma irònica com, des del punt de vista dels creients, que se suposen tancats i estrictes dins d’aquest àmbit, aquesta figura també acaba sent totalment vàlida. En aquest sentit, la pel·lícula té una clara lectura des del populisme polític, demostrant com de fàcil és manipular i guiar una societat tan devota. Ara bé, quan introdueix uns fets desgraciats del passat que marquen l’existència del poble sencer des de fa uns anys, Corpus Christi també explica com des d’aquesta mateixa situació es poden canviar les coses. I té nassos que, per a fer-ho, hagi d’arribar un jove acabat de sortir del reformatori, que fuma, beu, es droga i balla música makina.

El dibuix d’aquest personatge tan aparentment contradictori però ple de potència es veu beneficiat per la magisitral actuació de Bartosz Bielenia, que sens dubte és un dels pilars de Corpus Christi. Un dels altres és la forma amb què el film il·lumina els seus gestos i les seves cares. I és que el treball de fotografia resulta clau, omplint els espais d’una espècie de boire permanent i creant atmosferes viciades que descriuen molt bé, entre altres coses, aquesta necessitat de renovació que plana a tot el poble on té lloc la història. Però a més a més, i encara que pugui semblar el contrari, Jan Komasa aconsegueix que la pel·lícula tingui un ritme constant i magnètic. No és estrany, doncs, que Corpus Christi sigui una de les favorites als propers Premis del Cinema Europeu, on aspira a millor pel·lícula, director, guió i actor principal. Guanyi o perdi, seguirà valent la pena descobrir-la.