Insyriated
Director: Philippe Van Leeuw
Intèrprets: Hiam Abbass, Diamand Bou Abboud, Juliette Navis, Mohsen Abbas.
Gènere: Drama. Bèlgica, 2017. 85 min.
La ciutat de Damasc està sota setge en plena guerra de Síria. En un pis, una família es refugia dels bombardeigs a pesar que no tenen aigua corrent i que han perdut la comunicació amb l’exterior. Tot i que creuen estar lluny de la zona assetjada, la presència d’un franctirador just davant de l’edifici amenaça qualsevol que intenti sortir al carrer, i a més converteix el lloc en un possible objectiu. Enmig de tot això, la mare de la família agafa les regnes per a mantenir la calma i protegir la seva família.
“Oblida l’exterior, el que importa és aquí dins”. La frase que l’avi de la família diu a la seva filla en els primers compassos d’Alma Mater no només resumeix d’allò més bé el significat de la pel·lícula, sinó que sembla una ordre perfectament acatada pel director belga Philippe Van Leeuw. Pràcticament sense sortir del pis en cap moment –tan sols hi ha una mínima excepció–, el film concentra la realitat d’una ciutat assetjada per les bombes amb un especial focus en les conseqüències que suposa per a una família qualsevol. Alma Mater mostra l’horror de la guerra amb cruesa, però no ho fa a partir de les citades bombes (que retronen a l’exterior de la casa i com a molt la fan trontollar), sinó dels comportaments que es deriven de la situació. Capitanejada per una imponent Hiam Abbass, la pel·lícula crea un estat de tensió i dramatisme permanent, i converteix els seus escassos 85 minuts en un trajecte d’allò més intens i incòmode.