Mommy
Director: Xavier Dolan
Intèrprets: Anne Dorval, Antoine-Olivier Pilon, Suzanne Clément, Alexandre Goyette, Patrick Huard.
Gènere: Drama. Canadà, 2013. 135 min.
Al Canadà, s’acaba d’aprovar una llei que permet als pares de nens problemàtics cedir-los a institucions públiques perquè siguin tractats allà. No obstant, Diane decideix encarregar-se ella del seu fill Steve, que pateix TDH, quan aquest és posat en llibertat després d’haver estat retingut per haver cremat una cafeteria. Tot i la violència amb què Steve tracta la seva mare degut al seu trastorn psíquic, els dos tiren endavant com poden tot i no tenir massa recursos per a subsistir.El nen prodigi del cinema independent el fill mimat de Cannes, el cineasta més visionari dels últims anys, el nou ‘enfant terrible’ del setè art, un jove pretensiós que es creu el rei del món, l’hereu de Polanski, de Wong Kar-wai, de Gus van Sant… L’espectre de qualificatius que he llegit en referència a Xavier Dolan no pot ser més ampli i variat, però deixa una cosa clara: la indiferència no té cabuda en el seu cinema. Observant les xifres que l’envolten, ja ens en podem fer una idea: amb només 25 anys, ja ha dirigit cinc pel·lícules (la primera, amb 19) i acumula quasi una quarantena de premis, sis d’ells al Festival de Cannes. Personalment, no en puc fer una valoració massa documentada, ja que Mommy és la primera pel·lícula que veig de Dolan, però després de veure aquest extenuant drama familiar és evident que aquest canadenc busca una visió especialment crua de la realitat i que mostra una forta personalitat darrere la càmera.