M.A.Confidential

Mongol

Director: Sergei Bodrov

Intèrprets: Tadanobu Asano, Aliya, Tegen Ao, Honglei Sun, Khulan Chuluun, Bao Di, Bayertsetseg Erdenebat.

Gènere: Drama, acció, històric. Kazakhstan, 2007. 115 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Pel·lícula de Kazakhstan, director rus, actors japonesos i xinesos, idioma mongol, no hi ha dubte que estem davant d’una veritable superproducció asiàtica. Guanyadora de diversos premis europeus i asiàtics i nominada a Millor Pel·lícula No Anglesa als Oscars 2008, Mongol arriba amb credencials de sobra per atraure el públic. No obstant, tot i que els seus tràilers transmeten bàsicament la idea d’acció i grans batalles entre exèrcits, la peli no concentra tot el seu pes en aquest aspecte, ni molt menys. I és que, en el fons, es tracta d’un biopic històric que vol parlar-nos d’una de les figures més importants del segle XIII, Gengis Kan, responsable de l’imperi mongol que va arribar a dominar quasi la meitat del planeta. Així doncs, Mongol ens parla bàsicament del personatge i no dels fets, per tant no us espereu acció sense treva i sang per tot arreu, perquè us quedareu amb les ganes.

Personalment, m’he quedat amb les ganes. Segurament pel fet d’haver vist la peli només amb el tràiler com a referència i esperant grans lluites “gondorianes” a les planúries de Mongòlia. Doncs no, les batalles es redueixen a un parell i gràcies; això sí, força espectaculars, sobretot la final, evidentment. La resta de metratge ens mostra l’evolució del personatge de Temudjin, amb gran cura per explicar els codis de conducta i honor d’aquells temps i la importància de la fidelitat cap al teu Kan. Interessant, sí, però lent, i més encara quan no esperaves que ho fos. Això provoca que la peli, després de començar de forma força prometedora, vagi baixant de ritme poc a poc i ho encomani també al teu grau d’atenció i, depèn de l’hora, als teus ulls.

No tinc cap dubte que els responsables de Mongol consideren imprescindible tot el que s’explica per conèixer de veritat al protagonista, i probablement és així, però li fa un flac favor al film i acaba impacientant l’espectador. D’altra banda, el carisma de Temudjin tampoc és que sigui excepcional, tot i que sí que et posiciones amb ell des del principi, ja que és un personatge molt introspectiu i sense gaire expressivitat. Això sí, la peli reflecteix la seva admirable tasca de construir un imperi literalment des de zero i convertir-se en la icona a seguir per tot el maltractat poble mongol, encara que a la part final hi ha unes el·lipsis una mica estranyes en què es detecten certes ganes del director per acabar ràpid.

L’argument no és que sigui tampoc res de l’altre món i hi ha algunes parts de les quals costa d’entendre el significat, així com l’aparició de personatges que no se sap molt bé d’on surten i el perquè del que fan. Tal com he dit al principi, la pel·lícula destina molt de temps a coses que no en requeririen tant, cosa que acaba anant en detriment de l’acció, la qual demostra ser molt bona quan és el seu torn. La direcció de Sergei Bodrov no està gens malament, però és l’aspecte visual el que impacta de forma més especial de Mongol. Suposo que per un espectador d’aquí, els paisatges de Mongòlia i Kazakhstan ja resulten atractius de per si, però el film sap mostrar-nos veritables postals.

Mongol ha estat una petita decepció, ja que, tot i que tampoc esperava que fos una obra mestra, hagués volgut que explotés una mica més les escenes d’acció de forma que tot plegat quedés més equilibrat. Té uns minuts finals realment destacables, però costa arribar-hi amb les ganes suficients de veure’ls. Arriba als cines aquest divendres amb la ja habitual circumstància que Espanya és l’últim país d’Europa on s’estrena, 15 mesos després de la seva primera estrena oficial.