The Company

Director: Mikael Salomon

Intèrprets: Chris O’Donnell, Alfred Molina, Michael Keaton, Rory Cochrane, Alessandro Nivola, Ulrich Thomsen, Erika Marozsán, Natasha McElhone.

Gènere: Drama, thriller, històric. USA, 2007. 3 capítols de 90 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Cada cop és més habitual, sobretot a USA, trobar produccions en un format anomenat “mini-serie”. Es tracta de sèries de tan sols tres capítols, però d’entre 1h i 1h 30min de durada cadascún, cosa que equivaldria a uns set capítols d’una sèrie normal. No obstant, a diferència de les series convencionals, cada capítol acostuma a tenir una trama pròpia que comença i acaba, per tant, no ens trobem amb els típics finals completament oberts que et fan esperar al següent episodi per saber què passa.

En el cas de The Company, es tracta d’una mateixa història clarament separada en tres parts molt diferents l’una de l’altra, però que obviament tenen una relació cronològica i temàtica entre elles. Cada una de les tres té lloc en escenaris completament diferents i també té els seus propis personatges secundaris, sobretot en el cas dels dos primers capítols. El tercer i últim es centra en analitzar, investigar i resoldre el q ha passat en els dos anteriors. Realment, no sé si es el format (al qual s’adapta de forma magnífica), però The Company m’ha semblat un producció simplement impecable.

Mantenir l’interès de l’espectador al llarg de les 4h i mitja que dura en total (1h 30 per capítol) ja és digne de mèrit, però a més a més, el tractament de tota la història m’ha semblat brillant. El tema ja de per si és atractiu, Guerra Freda, CIA vs KGB, però també complicat per la seva complexitat. No obstant, la sèrie aconsegueix plantejar-lo de forma perfectament dosificada, així que l’acció mai es torna massa espessa o avorrida i l’espectador no té la opció de perdre’s (véase El Buen Pastor). The Company no només és una molt bona història de ficció, també és una classe d’història que permet recordar i saber més coses sobre diversos episodis d’aquell enfrontament entre USA i la URSS. Berlín, Budapest i Cuba són tres dels escenaris, tots amb una ambientació perfecta i tots amb la seva pròpia personalitat. Si alguna cosa no té aquesta mini-sèrie és monotonia.

Gran part de culpa de la gran qualitat de The Company és el seu repartiment de luxe. Alfred Molina, Chris O’Donnell i Michael Keaton tenen millor actuació aquí que en tota la seva carrera cinematogràfica, sobretot aquest últim. No només ells, la veritat és que fins i tot els secundaris tenen una força especial. S’ha de dir que els responsables d’aquesta mini-sèrie no són qualsevol, sinó q es tracta dels germans Ridley i Tony Scott, i que el pressupost va arribar als 38 milions de dòlars. Després de veure’n el resultat, no hi tinc res a dir. Espero que no sigui la última que fan.

The Company entraria dins d’aquells petits descobriments que es converteixen en recomanacions especials; ara mateix només es troba per internet pq la van emetre aquest estiu a USA, si podeu baixar-la, no us en penedireu. Com ja he dit, la producció passa de les 4h totals, però és q els tres capítols no estan fets per veure’ls d’una tirada. Repartir-los al llarg d’una setmaneta és el millor.