Tanquem un any que ha anat clarament de menys a més a nivell cinematogràfic. Fins l’estiu, el panorama havia estat força desolador, sobretot degut a la fluixa temporada de premis dels primers mesos, però a partir de llavors la remuntada ha estat espectacular. Tant, que els mesos de tardor ens han portat el gran gruix de pel·lícules que formen el meu particular TOP20 de l’any. De moment, comencem amb la part baixa, que demostra un cop més que el cinema independent ha estat a una gran alçada, amb especial menció a l’animació. Aquesta és, doncs, la primera desena de pel·lícules que mereixen formar part del millor de 2019:
Continue ReadingUtoya 22 Julio
All posts tagged Utoya 22 Julio
Utøya 22. juli
Director: Erik Poppe
Intèrprets: Andrea Berntzen, Aleksander Holmen, Brede Fristad, Ada Eide, Sorosh Sadat, Elli Rhiannon Müller Osbourne, Solveig Koløen Birkeland, Magnus Moen.
Gènere: Thriller, drama. Noruega, 2018. 90 min.
El 22 de juliol de 2011 al migdia, Oslo pateix un atemptat terrorista al seu districte governamental en forma de cotxe bomba. Poques hores més tard, un grup de joves que participen en un campament d’estiu del Partit Laborista noruec a la petita illa d’Utoya, al nord-oest de la capital, reben la notícia. Entre ells hi ha Kaja, que ha anat al campament juntament amb la seva germana i que tranquil·litza la seva mare després que aquesta la truqués. No obstant, mentre Kaja i la resta es preparen per les activitats del vespre, comencen a sentir trets i crits.
“Mai no ho entendràs”. Tot i que queda teòricament camuflada com a part de la conversa per telèfon que té amb la seva mare, la frase inicial amb què ens rep la protagonista Kaja, mirant a càmera i apel·lant-nos directament, és completament reveladora del que estem a punt de presenciar. Utoya. 22 de Julio aborda un dels episodis més greus de la història europea recent sense la disposició de donar explicacions, assenyalar motius o furgar en les conseqüències, sinó amb un únic objectiu: viure en primera persona el terror d’aquell fet. I ho aconsegueix, i de quina manera. El director Eric Poppe ens introdueix en un autèntic exercici de supervivència en què ens sentim com un més dels joves que van patir l’atac, és a dir, sense escapatòria i amb l’únic propòsit de no ser trobats per l’autor del tiroteig. L’aposta formal que escull Utoya. 22 de Julio resulta clau per a aconseguir aquest efecte: un únic pla seqüència que emula, en tot moment, el punt de vista dels protagonistes.
Continue Reading








