The Young Pope
Creador: Paolo Sorrentino
Intèrprets: Jude Law, Diane Keaton, Silvio Orlando, Scott Sheperd, Cécile De France, Javier Cámara, Ludivine Sagnier, Toni Bertorelli, James Cromwell.
Gènere: Drama, comèdia. Itàlia, 2016. 10 capítols de 50-60 min.
Davant la sorpresa de bona part dels cardenals, el jove nord-americà Lenny Belardo és escollit com a nou Papa, sota el nom de Pius XIII. Des del seu primer dia al capdavant del Vaticà, el nou pontífex trenca totes les convencions i comportaments que se solen a atribuir a un Papa, i estableix les seves pròpies preferències. Una de les seves primeres decisions és fer venir la germana Maria, la monja que el va criar de petit. Tot plegat fa que bona part del seu entorn se li posi en contra, especialment el cardenal Voiello, secretari d’estat del Vaticà.
Sempre he admirat la capacitat que tenen els jueus per a riure’s de si mateixos i de la seva religió. Figures com Larry David, Woody Allen, Jerry Seinfeld o els germans Coen mai han dubtat en transgredir amb els elements representatius de la seva creença i convertir-les en un motiu còmic més dins de les seves produccions. Ara bé, si ens traslladem a el catolicisme, sembla que les línies vermelles resulten molt més infranquejables, o si més no, necessiten ser abordades amb molta més cura. I és per això que resulta inevitable imaginar què deu pensar una persona creient i catòlica si s’enfronta a The Young Pope. La sèrie de Paolo Sorrentino suposa una sacsejada considerable a la màxima institució de l’Església, i en especial a la seva figura capdavantera, i ho fa sense tallar-se ni un pèl: posant potes enlaire totes aquelles convencions sagrades (mai millor dit) que en teoria garanteixen l’estabilitat del Vaticà.