Passats els primers dies de l’Atlántida Film Fest 2016, aquesta és la primera crònica sobre algunes de les pel·lícules que he pogut veure fins ara. De moment, el nivell presenta una mica de tot, però generalment les propostes saben oferir una lectura concreta i força polièdrica dels diferents conflictes que viu, o ha viscut, el continent europeu. Aquestes en són les meves impressions.
Ja fa temps que l’Atlántida Film Fest es pot considerar una cita obligada més dins del calendari anual de festivals cinematogràfics. No només la seva oferta és cada vegada més sòlida, completa i coherent, sinó que el seu format online ha demostrat tenir un potencial enorme i és un clar reflex de les noves plataformes de consum cinematogràfic. Aquest any, en la seva sisena edició, el festival creat per Filmin destaca per la definició més clara que mai d’un concepte paraigua, i també per la rabiosa actualitat d’aquest: l’Europa actual. Si el cinema ha de ser un mirall del seu temps, queda clar que l’Atlántida Film Fest s’ha convertit en una autèntica sala de miralls on poder mirar-nos des d’una multitud d’angles diferents. Així ho podrem comprovar del 27 de juny al 27 de juliol.
—
—
—
—
—
—
| dl. | dt. | dc. | dj. | dv. | ds. | dg. |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
Martí
M.A.Confidential