Wonderstruck
Director: Todd Haynes
Intèrprets: Oakes Fegley, Julianne Moore, Millicent Simmonds, Michelle Williams, Jaden Michael, Amy Hargreaves.
Gènere: Drama. USA, 2017. 120 min.
L’any 1927, la petita Rose, una nena sordmuda de bona família però incompresa en els seus desitjos i somnis, fuig de casa seva a Nova Jersey per a viatjar a Nova York i retrobar-se amb la seva mare, una de les grans estrelles de Hollywood de l’època. Per la seva banda, l’any 1977, Ben és un nen de Minessotta que s’acaba de quedar orfe i també sord després de patir un accident, i que també decideix viatjar a Nova York per a mirar de conèixer més coses sobre el seu pare, de qui ningú mai li vol explicar res.
Fa dos anys, el londinenc Todd Haynes ens regalava un brutal exercici de narrativa visual a través de Carol, una història d’amor relativament senzilla a nivell estructural, però que amagava un món de mirades i instants capaços de transmetre molt més. Amb Wonderstruck, el director aposta per un tipus de pel·lícula força diferent, per contingut i per objectius, i tot i seguir donar mostres de la seva qualitat, es queda a mitges a l’hora de tancar una història prou potent per a ser recordada. Plantejada com un exercici de simetria narrativa que eventualment està destinat a unificar-se, Wonderstruck recull l’aventura de dos nens que necessiten obrir les ales i fugir dels seus respectius nius per a viatjar a la gran ciutat, en el que es podria definir com una mena d’American dream en versió infantil. Ara bé, tot i que de virtuts no n’hi falten, el film perd pistonada a nivell de rellevància i d’impacte emocional just quan menys ens ho esperem.








