Després de presentar les deu darreres de la llista, arriba el Top10 final per a confirmar l’altíssim nivell cinematogràfic de 2014. Els números parlen: cap pel·lícula baixa del 8,5 de nota al blog, i les quatre primeres comparteixen un 9. En realitat, el més just seria dir que hi ha un empat tècnic entre aquestes quatre, però com sempre han estat petits detalls completament subjectius el que han decidit l’ordre final. Tinc bones expectatives de cara al 2015, però ho tindrà difícil per a igualar el nivell d’aquest any. Aquestes són les 10 millors pel·lícules de 2014 a M.A.Confidential:
Gone Girl
All posts tagged Gone Girl
Gone Girl
Director: David Fincher
Intèrprets: Ben Affleck, Rosamund Pike, Carrie Coon, Kim Dickens, Neil Patrick Harris, Tyler Perry, Emily Ratajkowski
Gènere: Thriller, policíac, drama. USA, 2014. 150 min.
El dia en què celebren el seu cinquè aniversari de boda, Nick Dunne arriba a casa i descobreix que la seva dona Amy ha desaparegut, deixant rastres de violència i desperfectes. De seguida s’engega una investigació policial per descobrir què ha passat, però la preocupació de Nick creix quan apareixen indicis que apunten cap a ell com a responsable de la desaparició i presumpta mort d’Amy, a la vegada que l’opinió pública comença a girar-se-li en contra.Imaginem una societat on la veracitat d’un fet ja no és una prioritat, on la cultura de masses i la velocitat de la informació anteposen el poder de la imatge, l’escàndol i el sensacionalisme al rigor, la investigació i la reflexió. Una simple frase o fotografia pot defenestrar la dignitat d’una persona amb la mateixa facilitat que la pot deïficar al cap de dos dies. Una societat on no sempre guanya qui diu la veritat, sinó qui la sap emmotllar i explicar de la forma adequada per a generar l’efecte desitjat. Un reflex de la nostra societat? Per desgràcia, no costa massa respondre afirmativament. I és aquest efecte desencoratjador, exposat per Gillian Flynn a la novel·la i traslladat a la pantalla per David Fincher, el que alimenta el magnetisme de Perdida, que t’atrapa des d’un bon principi i ja no et deixa escapar; no només durant les seves dues hores i mitja, sinó un cop vista, quan queden latents els seus efectes.
Tot i que les seves últimes pel·lícules han provocat certa irregularitat, no descobrirem ara que David Fincher és un dels més grans de la nostra època. Sense anar més lluny, el cinema dels anys 90 no s’entén sense tres pel·lícules seves com Seven (1995), El Club de la Lucha (1999) o, en menor mesura, The Game (1997). Últimament, sembla que es decanta per l’adaptació de grans “best-sellers” contemporanis, i l’últim exemple és el de Gone Girl, una novel·la que aquí es va traduir com a Perdida (encara no està confirmat que la traducció s’apliqui al film), escrita per l’autora nord-americana Gillian Flynn. La història gira al voltant de la misteriosa desaparició d’una dona el dia del seu aniversari de boda i tot el posterior procés de recerca, liderat pel seu marit, qui a més del patiment per trobar-la, és objecte d’acusacions d’assassinat.










