Després de repassar les primeres 10 pel·lícules de la part baixa de la llista del millor de 2015, ara presento les que per mi han estat les obres més destacades d’aquest any. Des d’exemplars de l’animació més artesanal, passant per algunes fantàstiques propostes de cinema independent, europeu i asiàtic, fins a grans produccions i desplegaments visuals. Si heu acabat l’any sense veure-les, esteu avisats. Crec que la llista ha quedat prou completa i variada per a encabir qualsevol tipus d’espectador. Així doncs, aquestes són les 10 millors pel·lícules de 2016 a M.A.Confidential:
Elle
All posts tagged Elle
Elle
Director: Paul Verhoeven
Intèrprets: Isabelle Huppert, Laurent Lafitte, Anne Consigny, Charles Berling, Virginie Efira, Judith Magre, Christian Berkel
Gènere: Drama, thriller. França, 2016. 130 min.
Michèle, una empresària d’èxit, és assaltada i violada a casa seva per un home encaputxat. Tot i la violència de l’atac, la seva reacció és estranyament continguda. El primer dia que ho explica als seus amics, amb tota la tranquil·litat del món, assegura que no pensa posar cap denúncia i que seguirà amb la seva vida de forma natural. No obstant, el caràcter de Michèle i la seva relació amb les persones que l’envolten comença a canviar poc a poc.El dia que Paul Verhoeven va decidir posar-se a fer pel·lícules, tenia molt clar que la seva tasca havia de remoure d’una forma o altra la realitat de l’espectador i trencar-li els esquemes. I no es pot negar que, amb més o menys fortuna en el resultat final, el director holandès ho va aconseguir repetidament durant les seves dècades daurades dels 80 i els 90. Ara, després d’una pírrica collita durant el segle XXI que es redueix a la notable El Libro Negro, Verhoeven ens deixa anar una nova i inesperada bufetada amb Elle, un thriller provocador i incòmode amb el qual apunta al costat més obscur de la societat actual, on sembla que la racionalitat ha deixat de ser un factor dominant. Amb unes considerables dosis de mala llet i exposant-nos contínuament a comportaments difícils d’acceptar així com així, el film ens fa retrobar amb la cara més provocadora del director.









