Inside Job

Director: Charles Ferguson

Intèrprets: Matt Damon (narrador), Barney Frank, Charles Morris, Daniel Alpert, Dominique Strauss Kahn, Glenn Hubbard, Eliot Spitzer, George Soros, Christine LaGarde, Martin Feldstein.

Gènere: Documental. USA, 2010. 105 min.

“Inside job” és un terme que en anglès s’utilitza per fer referència a un crim comès en una empresa o organització que és  perpetrat per alguna persona pertanyent a la mateixa, aprofitant la seva posició de privilegi. És la definició perfecta per explicar les causes de la greu crisi econòmica que estem patint des de fa ja 3 anys, les quals probablement són desconegudes per la immensa part de la població. Produït, escrit i dirigit per Charles Ferguson, Inside Job és un documental que contextualitza cadascuna de les fases que ens ha fet arribar on som i posa noms, cognoms i cara als principals responsables que bona part de l’economia mundial hagi vist trontollar la seva estabilitat, ja siguin aquells que van actuar, com aquells qui no els ho van impedir. De forma cronològica i mitjançant fets, documents i nombrosos testimonis, el film desgrana de forma força tècnica, però també didàctica, les arrels de la crisi que tots patim.

Tot i tractar-se d’un documental que s’endinsa en un món tan complex i inhòspit per la majoria de gent com és el de l’economia i les finances, la seva voluntat didàctica fa que els conceptes es puguin entendre suficientment com per comprovar què estava fent aquesta gent i el per què de les seves conseqüències. Això sí, és important prestar atenció, especialment durant la primera part del film, la més feixuga i carregada de tecnicismes. Inside Job presenta una estructura cronològica i clarament separada en diferents episodis que representen els passos que han desembocat en la crisi, la situació actual i el possible futur. Tot i basar-se eminentment en imatges d’arxiu i les intervencions dels diferents testimonis que hi participen, la inclusió de gràfics i infografies per il·lustrar el que s’explica ajuda a clarificar el discurs i, com a conseqüència directa, a fer pujar el grau d’indignació a l’espectador.

I és que el guió d’Inside Job podria ser perfectament el d’un thriller de suspens, però dels que acaben malament. Una gran orquestració d’un crim en què els criminals guanyen i milions de persones perden. El pitjor és que no estem parlant de ficció, sinó de persones reals que actualment viuen sense patir cap mena de càstig pel que van fer, ja que mantenen la seva privilegiada posició dins la vida política i empresarial d’Estats Units. I òbviament mantenen la seva riquesa i viuen com si res, despreocupats i sense cap remordiment del que tota la pobresa que les seves accions han provocat arreu del món. Aquest és l’apartat més esgarrifant d’Inside Job, la sensació que vivim en un món on sempre guanyen els mateixos, on els interessos, les influències i el poder són suficients per eximir desenes de persones que, degut a la seva insaciable avarícia, han posat el món de cap per avall i destrossat milers de vides.

Les interpretacions combinen noms que van tenir relació directa amb l’entramat causant de la crisi, amb persones externes com analistes, economistes, polítics o periodistes. Curiosament, tots els màxims responsables van declinar participar al documental, possiblement davant la impossibilitat de trobar una justificació als seus fets. Els pocs testimonis que intenten fer-ho s’acaben quedant sense arguments, alterant-se o encarant-se amb l’entrevistador, a qui no li fa falta gaire per deixar-los en evidència. Això és el que més ràbia fa, l’absència total de culpa o penediment que es percep, tot i que els culpables eren plenament conscients que es podia produir una crisi com aquesta. I parlant de l’entrevistador, cal treure’s el barret davant el treball realitzat per Charles Ferguson, productor, escriptor i director d’Inside Job, qui, a més, té la humilitat de mantenir-se sempre en un segon pla i no aparèixer mai en pantalla.

Lamentablement, la distribució d’aquest documental ha estat molt escassa, i probablement la seva presència a la cartellera serà més aviat fugaç, però Inside Job és d’aquelles obres que tothom hauria de veure. No és lleugera, ni espectacular, però ens explica quelcom que ens afecta a tots directament i dóna un munt d’informació que la immensa majoria de gent desconeix i té dret a saber. No és manipulador, ni sensacionalista, ni intenta distorsionar les dades que aporta i, a més a més, dóna una autèntica lliçó de com plantejar un documental d’aquest tipus, tan a nivell narratiu com estilístic, cosa que li va valdre l’Oscar a millor documental fa prop de dos mesos. Els culpables no han pagat la seva culpa, però almenys ara ja podem saber qui són i què van fer.