MATCH POINT

Posted by Martí on 27 de gener de 2006
Posted in: Cine - 2005. Tagged: , , , , , , . Deixa un comentari

Match Point

Director: Woody Allen

Intèrprets: Scarlett Johansson, Jonathan Rhys-Meyers, Emily Mortimer, Matthew Goode

Gènere: Drama. Gran Bretanya, 2005. 120 min.


Match Point ha servit per arribar a dues conclusions: que Woody Allen està en forma i que segueixo enamorat de Scarlett Johansson. És difícil dir-ho de Woody Allen (en el sentit de destacar una peli sobre la resta), però és de les mes completes que li he vist. Mentre la veia pensava que no seria així, però un cop mes ha acabat rient ell últim. Havia llegit que era una peli de Woody Allen diferent de les pelis de Woody Allen, pero jo crec que en el fons no ho es. Tant els personatges, com els espais (simplement canviant NY per Londres), com el missatge, es poden trobar a altres pelis seves.

En aquest cas, compara la vida a un partit de tennis: “Una pelota que va y que viene de un lado a otro de la red, y de pronto choca contra la cinta. Si tienes suerte la pelota pasa y ganas el partido, si no la tienes cae de tu lado y pierdes. Como la vida.” La qüestió és que per averiguar-ho pots tardar una mica més que en un joc de tennis, i la pilota queda flotant sobre la xarxa sense saber a quin costat caurà. Els protagonistes són Chris i Nola, un professor de tennis irlandès i una americana amb vocació d’actriu. Tot i el “flechazo” inicial, la relació serà un continu intercanvi de cops de raqueta (val, un símil previsible) enmig de l’ambient més selecte de Londres. Y fins aquí es pot llegir… veieu-la perquè val molt la pena.

No responc de la meva reacció contra l’Acadèmia si no nominen a Scarlett Johansson, i ell també podria ser-ho perfectament (que per cert, és la suma de Tobey McGuire i Joaquin Phoenix). Però bé, sabent el carinyo que li tenen a Woody Allen, ja veurem…

CRASH

Posted by Martí on 23 de gener de 2006
Posted in: Cine - 2004, General. Tagged: , , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Crash

Director: Paul Haggis

Intèrprets: Sandra Bullock, Don Cheadle, Matt Dillon, Jennifer Esposito, William Fichtner, Brendan Fraser, Terrence Howard, Ludacris, Thandie Newton, Ryan Phillippe, Michael Peña

Gènere: Drama, policíac. USA, 2004. 115 min.


Crash es podria identificar fàcilment com el so d’un xoc entre dos cotxes, i efectivament la peli utilitza els accidents de tràfic com a excusa per plantejar-nos múltiples xocs entre persones de diferents races i classes socials i amb vides força desiguals en una mateixa ciutat i en tan sols 36 hores. La convivència en una ciutat com Los Ángeles sovint provoca que actituds com el racisme apareguin amb facilitat, encara que el propi personatge es sorprengui a si mateix. Crash presenta una sèrie d’històries, causades o relacionades amb un accident de trànsit, en què resulta difícil distingir els bons dels dolents, ja que cada situació fa actuar cadascun dels personatges de forma diferent, sempre amb la discriminació racial com a rerefons. El missatge que vol transmetre és que tothom té una versió bona i una de dolenta dins seu, i que sovint resulta imprevisible saber quina apareixerà.

El repartiment és força bo, excepte un parell d’actors, com Brendan Fraser i Sandra Bullock, que no m’han semblat gaire adequats pel paper (Brendan Fraser de fiscal general de l’Estat?).

Realment he disfrutat molt veient aquesta peli, té moments molt impactants i la banda sonora és molt bona, però queda una petita sensació que li falta alguna cosa per arribar a ser completa del tot, com si perdés una mica de gas just als moments finals. S’ha de dir que la predisposició ja era bona, perquè el director i guionista és el mateix que va adaptar el guió de Million Dollar Baby, i en general no m’ha defraudat gens. En fi, es va estrenar divendres passat al cine, així que ja direu què us sembla…

Primera peli amb cert regust a Oscar, segurament estarà entre les principals nominades i espero que s’emporti alguna cosa.

LAYER CAKE

Posted by Martí on 20 de gener de 2006
Posted in: General. Tagged: , , , , , , , , . Deixa un comentari

Layer Cake

Director: Matthew Vaughn

Intèrprets: Daniel Craig, Tom Hardy, Jamie Foreman, Sally Hawkins, Burn Gorman

Gènere: Thriller, drama. Gran Bretanya, 2004. 105 min.


Aquesta és una peli que s’estrena demà 20 de gener, però que un servidor ja ha vist (home, s’ha de tenir en compte que a Gran Bretanya es va estrenar al 2004, molta espera fins que s’estrenés aquí dos anys després, no?). Sincerament, és de les millors pel·lícules que he vist últimament, possiblement pel fet que estigui dirigida pel productor de Snatch i Lock & Stock, Matthew Vaughn, que manté un estil semblant, potser una mica menys còmic. De fet, tal com Snatch i Lock & Stock, l’havia de dirigir Guy Ritchie, però es veu que tenia altres prioritats amb la seva companya Madonna… i qui no les tindria…

La trama gira entorn del tràfic de drogues a Gran Bretanya i les diferents bandes que lluiten per fer-se amb la major part del negoci. Daniel Craig, el nou James Bond, interpreta un dels traficants més respectats del país (de qui no sabem el nom en tota la peli) que està pensant en deixar-ho per portar una vida més digna, però de cop es veu implicat en un conflicte del qual no podrà sortir si no supera una sèrie de “capes” fins a arribar a l’última (d’aquí el títol “Pastís de capes”). D’aquesta forma, la pel·lícula explica com funciona aquest món i la dificultat per arribar a la capa més alta i poder-ne sortir amb respecte, sense poder confiar mai amb ningú, currant-s’ho un solet i demostrar ser més llest que la resta. La primera frase de la pel·lícula ho resumeix perfectament: “You”re born, you take shit. You get out in the world, you take more shit. You climb a little higher, you take less shit, ’till one day you’re up in the rarefied atmosphere and you’ve forgotten what shit even looks like. Welcome to the layer cake”.

En fi, que la història és molt bona, que la peli té un inici genial i no s’acaba fins a l’últim minut, i que els personatges són bastant carismàtics; si us agraden aquest tipus de pel·lícules, no us la perdeu, realment es nota que no és americana.

Per cert, aquí s’estrena amb la nefasta traducció de Crimen organizado. Una més a la col·lecció. Si no sabeu què anar a veure aquest finde, ja sabeu, recomanació de la casa i després em dieu que us ha semblat.

 

 

DOLLS

Posted by Martí on 19 de gener de 2006
Posted in: General. Tagged: , , , , , , . Deixa un comentari

Dolls

Director: Takeshi Kitano

Intèrprets: Miho Kanno, Hidetoshi Nijisimia, Tatsuya Mihashi, Tsutomu Takeshige

Gènere: Drama. Japó, 2002. 110 min.


Takeshi Kitano ja era un dels meus directors preferits, però encara més després de veure aquesta peli, tot i que és bastant oposada al tipus de pel·lícules que acostuma a fer. Demostra que és capaç de tractar una peli de samurais, de yakuzas o una com Dolls amb el mateix encert.

És complicat definir-la, sobretot per la quantitat d’imatges que conté la pel·lícula amb tanta força per si soles. Diguéssim que es demostra la dita de “una imatge val més que mil paraules”. Resumint una mica, però sense molta precisió, Dolls tracta la història de tres parelles en què l’amor existeix, però sembla destinat a no acabar de triomfar mai per culpa d’una sèrie de circumstàncies diferents en cada cas. Els personatges semblen resignats a aquest fet, però decidits a seguir units a l’altra persona fins al final. En fi, es d’aquelles que toquen la fibra en bastants moments. Tot això lligat a una estètica clarament japonesa, no només per l’aspecte visual, que personalment trobo molt atractiu, sinó també per la relació amb el folklore d’allà (“Dolls” en referència als teatres de nines japonesos). Rara? Jo la definiria com diferent a la resta de pelis que hagis vist, també s’ha de tenir en compte la particular visió dels asiàtics, per tant ja la veus predisposat a trobar-te amb algo fora de l’habitual. No obstant, crec que Kitano sap trobar la dosi exacta de tot això, que fa que el públic s’allunyi de l’ambient de restaurant xino envoltat de quadres raros i musiqueta que ataca directament les neurones.

Molt recomanable a tothom, sobretot als que quan veuen una peli no tenen pressa perquè s’acabi i als que creuen que els japonesos només saben fer pelis d’arts marcials i samurais.

Pròleg

Posted by Martí on 18 de gener de 2006
Posted in: General. Deixa un comentari

Bona nit a tothom!

Després d’un temps pensant en la idea per fi m’he decidit i he obert el blog, diuen que no estàs a la última si no en tens un…. ara demà sortirà alguna cosa completament nova que deixarà això del blog en quelcom súper desfasat, però bé ja se sap com és el món aquest. També deien que el videodisc era el suport del futur… En fi, com que tampoc em preocupa massa això d’estar a la última o no, simplement he obert el blog perquè trobo que és un invent interessant i també és una forma més de mantenir-te en contacte amb la gent.

A banda d’això, i aprofitant per posarnos en situació, donada la meva carrera i la relativament recent afició per la descàrrega massiva de pel·lícules, sèries de TV o d’altres productes que aquí encara no hem pogut veure, sovint em trobava que tenia ganes que la gent conegués aquests productes que no s’havien vist al nostre país i la majoria segurament no arribarien. Aquest és un dels objectius del blog: donar a conèixer aquestes pelis o series que només gràcies a internet podem veure. L’altre principal motiu és donar la opinió sobre les pel·lícules de cine que vaig veient (ja siguin actuals o no), especialment aquelles que no són conegudes per la majoria de gent (la carrera ja ha de començar a servir d’alguna cosa). I finalment, doncs tot tipus de notícies d’aquest món de les quals m’assabenti d’una forma o altra, també les posaré, i qualsevol altre cosa de qualsevol altre tema que a mi em doni la gana doncs també, que per això el faig jo el blog… i si no esteu d’acord, en feu un vosaltres i no les poseu, ok? Ah, i també estic obert a propostes i temes que es vulguin posar, òbviament, m’envieu articles perquè jo els publiqui (si vull, clar). Això està obert a tot, amb la clara excepció de tres temes: la política, Gran Hermano i la reproducció en captivitat del cargol pirinenc.

Bé, dit això, espero que participeu i us subscriviu (no es fàcil pronunciar aquesta paraula). En fi, aixó, que opineu, pregunteu, critiqueu, insulteu i “piropegeu”. Ah, i si ho creieu convenient, doneu-lo a conèixer “por ahi”, i a veure si funciona la cosa. Cada dia intentaré anar posant coses noves, així que aneu entrant i qui sap, potser algunes us arriben a interessar i tot… Oh, quina forma d’expressar-me, quina capacitat de persuasió….

Gràcies a tots per venir i fins l’any q ve.

Martí.