Match Point
Director: Woody Allen
Intèrprets: Scarlett Johansson, Jonathan Rhys-Meyers, Emily Mortimer, Matthew Goode
Gènere: Drama. Gran Bretanya, 2005. 120 min.
Match Point ha servit per arribar a dues conclusions: que Woody Allen està en forma i que segueixo enamorat de Scarlett Johansson. És difícil dir-ho de Woody Allen (en el sentit de destacar una peli sobre la resta), però és de les mes completes que li he vist. Mentre la veia pensava que no seria així, però un cop mes ha acabat rient ell últim. Havia llegit que era una peli de Woody Allen diferent de les pelis de Woody Allen, pero jo crec que en el fons no ho es. Tant els personatges, com els espais (simplement canviant NY per Londres), com el missatge, es poden trobar a altres pelis seves.
En aquest cas, compara la vida a un partit de tennis: “Una pelota que va y que viene de un lado a otro de la red, y de pronto choca contra la cinta. Si tienes suerte la pelota pasa y ganas el partido, si no la tienes cae de tu lado y pierdes. Como la vida.” La qüestió és que per averiguar-ho pots tardar una mica més que en un joc de tennis, i la pilota queda flotant sobre la xarxa sense saber a quin costat caurà. Els protagonistes són Chris i Nola, un professor de tennis irlandès i una americana amb vocació d’actriu. Tot i el “flechazo” inicial, la relació serà un continu intercanvi de cops de raqueta (val, un símil previsible) enmig de l’ambient més selecte de Londres. Y fins aquí es pot llegir… veieu-la perquè val molt la pena.
No responc de la meva reacció contra l’Acadèmia si no nominen a Scarlett Johansson, i ell també podria ser-ho perfectament (que per cert, és la suma de Tobey McGuire i Joaquin Phoenix). Però bé, sabent el carinyo que li tenen a Woody Allen, ja veurem…