Un dels actors que més prestigi ha guanyat en els últims anys és Michael Shannon. La seva aparició a la sèrie Boardwalk Empire, i sobretot l’exhibició de talent a Take Shelter, ja l’han convertit en una cara destacada, i també inimitable, del cinema actual. Un dels fets que ho exemplifiquen és que es posarà a la pell del malvat General Zod a El Hombre de Acero, però abans protagonitzarà aquest atractiu thriller anomenat The Iceman, que explica la història real de l’assassí a sou Richard Kuklinski, un home que durant quasi 40 anys va portar una doble vida delictiva, treballant sobretot per la màfia italiana de Nova York, sense que la seva família se n’adonés. La pel·lícula està dirigida pel desconegut Ariel Vromen i pot ser una de les grans sorpreses independents d’aquest any.
Avanços
Els noms de Nicolas Winding Refn i Ryan Gosling quedaran per sempre lligats a una de les pel·lícules més excepcionals dels últims anys, Drive, per tant el fet que tornin a treballar junts no pot convertir-se en altra cosa que una de les grans atraccions d’aquest 2013. I encara més quan el tràiler de Only God Forgives evidencia que l’estil d’aquesta nova producció serà quasi idèntic al de Drive. Això també pot jugar en contra, ja que la percepció d’una espècie de Drive 2 propiciarà masses comparacions amb la primera quan en realitat són dos films que no tenen res a veure, però no podem fer res més que esperar-la impacientment. La pel·lícula es centra en la història d’un mafiós britànic que s’amaga a Bangkok i busca venjança contra un policia tailandès. I pel que es veu al póster, la cara de Gosling no en sortirà ben parada.
Tot el que fa Danny Boyle és motiu d’atenció. Pot funcionar més (Trainspotting, 28 Días Después, Slumdog Millionaire) o menys (La Playa, 127 Horas) però el director anglès imprimeix un estil molt personal a tot el que fa, i veient el que ens té preparat per aquest any, queda clar que aquesta tendència es mantindrà. La seva nova proposta és Trance, una thriller psicològic amb tocs de cinema negre que gira al voltant de la hipnosi, tant la de la trama com la que ens vol fer a nosaltres. La història gira al voltant d’un home que treballa en una casa de subhastes i planeja un robatori des de dins, però un cop al cap el fa oblidar on guarda el quadre que es volen emportar. Per aconseguir fer-lo recordar, el sotmeten a sessions d’hipnosi que trauran a la llum molts més secrets dels que esperaven.
Aquest tipus de projectes fan molta por, no ho negarem, i més si impliquen una de les millors icones cinematogràfiques de la història (almenys per a mi) com és el Dr. Hannibal Lecter, però s’ha de dir que el tràiler no fa mala pinta i que caldrà donar-li una oportunitat. Qualsevol comparació amb Anthony Hopkins i Jodie Foster serà completament odiosa, així que el millor serà jutjar-la per ella mateixa. Hannibal, el projecte estrella de la NBC per aquest any, narra els fets anteriors als que recollia la pel·lícula El Dragón Rojo, i explica com es coneixen el Dr. Lecter i l’agent de l’FBI Will Graham, centrant-se en els primers assassinats en sèrie del psicòpata més carismàtic de la història.
L’ambient postapocalíptic segueix sent un dels escenaris preferits de la ciència ficció actual. Així ho podem comprovar en una de les grans superproduccions d’aquest gènere que arribarà d’aquí poc a les nostres pantalles. Oblivion planteja un planeta Terra destruït, l’any 2045, després que l’arribada d’un misteriós cub blanc gegant amb una nova raça d’alienígenes provoqués una batalla a nivell mundial. Els humans supervivents, a qui els han esborrat la memòria la seva vida anterior i viuen en una espècie de torres, es dediquen a controlar que no hi hagi res d’estrany a la superfície del planeta, però una inesperada arribada trastoca la seva tasca. El plantejament té certa complexitat, però promet, si més no, força interès.
Wong Kar-Wai es transforma. El responsable de preciosos i colpidors drames romàntics com Chungking Express (1994) o In the Mood for Love (2000) fa un important gir a la seva filmografia i sorprèn amb The Grandmaster una ambiciosa superproducció d’acció i arts marcials. Però no ho fa amb una història qualsevol, sinó amb un biopic sobre la joventut de Bruce Lee, marcada sobretot per la relació amb el seu mestre Ip Man, tan a nivell d’aprenentatge de les arts marcials com de viatge espiritual. La pel·lícula promet lluites espectaculars, però també l’estil inconfusible de Wong Kar-Wai, així que serà interessant veure la mescla.
La seva carrera cinematogràfica no és infal·lible, però qualsevol cosa que facin Joel Coen i Ethan Coen és motiu d’atenció. Després de quatre anys seguits estrenant pel·lícula (No Es País Para Viejos, Quemar Después de Leer, Un Tipo Serio, Valor de Ley), ara n’hem hagut d’esperar un parell fins que arribi la seva nova creació, que, com sol passar, no té res a veure amb el seu últim film. Inside Llewyn Davis explica les desventures d’un cantautor de música folk que recorre a la Nova York dels anys 60, i està lleugerament basat en les memòries del cantant Dave Van Ronk. Un drama farcit de música i amb la faceta més seriosa dels Coen, però amb l’inconfusible segell dels germans més genials del cine actual.
Aquesta és una selecció de les pel·lícules més destacades que s’estrenaran en el transcurs de l’any que tot just acabem de començar. El mes previst de cada estrena és el vigent a dia d’avui, però podria haver-hi variacions i els típics balls de dates. Si és així, no m’ho tingueu en compte. Clicant al títol accediu al tràiler o a més informació sobre cada film.
GENER
- The Master (Paul Thomas Anderson). Drama sobre els inicis de la cienciologia que pot ser un dels films de l’any.
- La Noche Más Oscura (Kathryn Bigelow). Crónica de la captura de Bin Laden que apunta clarament als Oscars.
- Amor (Michael Haneke). Retrat sobre la vellesa i la mort que va fer que Haneke tornés a arrasar a Cannes.
- Django Desencadenado (Quentin Tarantino). Per fi arriba l’esperat western de Tarantino, torna a prometre espectacle.
- Lincoln (Steven Spielberg). La fi de l’esclavitud a USA des dels ulls d’Abraham Lincoln i amb Spielberg darrere la càmera.
- El Lado Bueno de las Cosas (David O. Russell). Una de les comèdies dramàtiques amb millors crítiques dels últims mesos.
- El Vuelo (Robert Zemeckis). Drama sobre un pilot d’avió que es debat entre heroi o temerari, amb Denzel Washington.
L’any 2013 segueix prenent bona forma a mida que anem descobrint algunes de les pel·lícules que arribaran a la nostra cartellera. Una de les que millor pinta té en l’apartat de drama independent és The Place Beyond the Pines, de la qual ja s’està parlant força a tot arreu. El film presenta la història d’un home que descobreix que ha estat pare i que la situació de la seva dona i el seu fill és força precària. Per a solucionar-ho, decideix cometre un atracament, però com era d’esperar, les coses no surten com havia previst. La pel·lícula està escrita i dirigida per Derek Cianfrance (Blue Valentine) i desprèn un cert aire a Drive, no només per la història, sinó també pel seu protagonista.
Com sempre passa, s’acaba l’any i ja es comença a parlar d’Oscars. Aquesta estúpida premissa que les estrenes destinades a competir han d’arribar l’últim trimestre, i que provoca que moltes d’elles no ens arribin fins gener o febrer de l’any següent, no canvia. Una de les que ha entrat amb més força és El Lado Bueno de las Cosas, originalment titulada com a Silver Linings Playbook (la traducció sembla completament patillera, però és força literal), una comèdia romàntica dramàtica que vindria a ocupar el lloc de Los Descendientes l’any passat. Està dirigida per David O. Russell (The Fighter) i explica la història d’un professor d’institut que intenta recuperar la seva vida després d’una profunda depressió, i que es trobarà entre l’objectiu de guanyar-se de nou l’afecte de la seva dona i l’aparició de la filla dels seus veïns, que li trastoca els plans.
















