John Wick: Chapter 3 – Parabellum
Director: Chad Stahelski
Intèrprets: Keanu Reeves, Halle Berry, Ian McShane, Anjelica Huston, Laurence Fishburne, Lance Reddick, Asia Kate Dillon, Jason Mantzoukas, Mark Dacascos.
Gènere: Acció, thriller. USA, 2019. 125 min.
Després de matar un home dins de l’hotel Continental i trencar així la normativa, John Wick és a punt de ser “excomulgat” per part de l’organització a la qual pertany, la qual, a més a més, ofereix una recompensa de 14 milions d’euros per a qui acabi amb ell. Aquesta situació el deixa completament sol davant desenes de mercenaris que el persegueixen per a acabar amb ell i poder cobrar aquesta milionària quantitat. No obstant, i a pesar d’estar malferit, John Wick mira de resistir i apurar els últims favors pendents que li queden.
Si deixem de banda l’extraordinària “segona joventut” que està vivint la saga Misión: Imposible gràcies a Christopher McQuarrie (i Tom Cruise, clar), es fa difícil trobar ara mateix un nom tan influent per al cinema d’acció com el de John Wick. Després d’una primera entrega apareguda del no res -aquí ni tan sols es va estrenar, ni està editada en DVD- i de començar a forjar el fenomen amb John Wick: Pacto de Sangre, ara arriba John Wick: Capítulo 3 – Parabellum per a consolidar-ho tot. I no ho fa precisament perquè llueixi una narrativa més treballada o suposi una gran evolució del personatge en qüestió -de fet, incompleix totes dues coses-, sinó perquè accepta amb astúcia i sense cap complex tota aquesta aura que li ha estat col·locada. Gràcies a això, John Wick: Capítulo 3 – Parabellum ofereix tota una lliçó de lluites, tiroteigs, fugides i persecucions de primer nivell, i a la vegada manté amb força efectivitat aquest microcosmos tan particular que encara no sabem ben bé d’on ha sortit.
Tal com ja passava a John Wick: Pacto de Sangre, la pel·lícula arrenca poc després del tancament de la seva antecessora (sí, és força indispensable haver vist les dues primeres parts), de mode que prolonga una trama tan increïblement trepidant com a la vegada inversemblant. Això no suposa cap problema, ja que veure John Wick: Capítulo 3 – Parabellum amb el llistó del realisme mínimament alt és una opció no contemplada. De fet, el propi film n’és tan conscient, que a vegades fins i tot sembla traslladar-ho als mateixos personatges. “Es un honor lluitar contra vosté”, diu un dels adversaris al mateix John Wick abans de començar, com si fos un més en proferir admiració cap aquesta condició d’icona que ha adoptat el personatge. Una circumstància que a John Wick: Capítulo 3 – Parabellum li va molt bé per a fer bàsicament el que li dóna la gana, preocupant-se poc o gens de donar gaires explicacions o contextualitzar la història. Com havíem vist fins ara, vaja.
Ara bé, tot això no funcionaria si John Wick: Capítulo 3 – Parabellum no fos tan bona oferint allò que esperem d’ella. Des del primer minut, i de forma incansable, va desplegant un ventall de recursos, escenaris, modalitats i coreografies que fan les delícies de qualsevol qui sàpiga apreciar el cinema d’acció. Des d’una memorable -i inclús divertida- lluita en un museu d’armes antigues, passant per una increïble persecució a cavall perseguit per motos, fins a tiroteigs salvatges; la pel·lícula aconsegueix mantenir un nivell altíssim sense reiterar-se o passar-se de rosca. I la clau, en gran part, es troba en el recital de direcció de Chad Stahelski, que no necessita muntatges sobreexcitats ni càmeres hiperactives per a donar a les escenes d’acció tot l’impacte que requereixen. Càmera fixa, distància prudencial, moviments precisos i una planificació resolta de manera magistral: aquesta és la fórmula que converteix John Wick: Capítulo 3 – Parabellum gairebé en un producte artesanal.
Òbviament, a tot això cal sumar-hi tot el carisma inimitable d’aquest home quasi atemporal anomenat Keanu Reeves, que ja ha convertit John Wick en un personatge memorable, a pesar del seu hermetisme. Si ens hi parem a pensar, pràcticament no sabem res d’ell, ni tampoc de tota la resta. Narrativament, John Wick: Capítulo 3 – Parabellum es limita a ampliar, una mica sobre la marxa, la misteriosa incidència d’aquesta societat secreta que governa tota la saga, i poca cosa més. Per si mateixa, la trama és ben reduïda i simple, i això que el film supera les dues hores. I tampoc és que es resolgui gran cosa o s’incorpori una enorme novetat. Però res d’això suposa un obstacle: assumim tota aquesta falta d’informació a canvi de poder gaudir de cinema d’acció de tal factura. Si la saga, tal com ha fet encertadament a John Wick: Capítulo 3 – Parabellum, manté la seva essència i la seva excel·lència tècnica, ja poden arribar els capítols que faci falta.
Martí
M.A.Confidential 