Després del primer repàs d’alguns dels títols més destacats que es podran veure al Festival de Sitges 2018, arriba una segona ració amb algunes de les incorporacions més recents al programa. De nou, hi ha teca per a tots els gustos, sense perdre mai l’esperit del festival.
Overlord (Julius Avery, 2018)
En un principi s’havia de convertir en la quarta pel·lícula del misteriós univers Cloverfield concebut per J.J. Abrams i companyia, però finalment Overlord funciona com a pel·lícula independent. No obstant, això no resta ni un gram d’atractiu a aquesta història que combina l’entorn bèl·lic de la 2a Guerra Mundial amb elements de ciència ficció i terror “inspirats” en els experiments mèdics duts a terme pels nazis. Ja apareixia a les últimes travesses, i finalment Overlord es confirma com una de les grans sensacions del festival.
Upgrade (Leigh Whannell, 2018)
La relació entre homes i màquines compta amb un nou punt de vista gràcies a Upgrade, una pel·lícula que des del primer tràiler ja va cridar l’atenció de tots els fans de la ciència-ficció. El director Leigh Whannell planteja un univers futurista en què un home que queda tetraplègic pot recuperar totes les seves funcions, i de forma millorada, gràcies a un microxip que li instal·len dins del cos. Un plantejament d’allò més atractiu, que a més compta amb Logan Marshall-Green de protagonista. Caldrà estar-hi molt atents.
Burning (Lee Chang-Dong, 2018)
El flamant premi de la crítica a Cannes va ser per aquest drama sud-coreà sobre un jove que, després de fer-se amic d’una noia, coneix un altre amic d’ella que presenta una actitud cada vegada més estranya u inquietant. Burning, que adapta una novel·la del popular Haruki Murakami, sembla ser d’aquells films que es van cuinant a foc lent sense deixar que et distreguis en cap moment. La veritat és que el tràiler en té prou amb un minut per a posar-nos la tensió al cos.
The Night Comes for Us (Timo Tjahjanto, 2018)
L’acció arribada d’Àsia és una part inalterable de l’ADN del festival, i si hi ha algun títol del qual tothom parla de cara a aquesta edició, aquest és The Night Comes for Us. Arribada des d’Indonèsia, la pel·lícula explica la venjança d’un antic cap criminal que torna després de ser donat per mort i descobreix que han capgirat tot el que ell havia deixat. Coreografies corals de lluita cos a cos, càmera a l’espatlla i, òbviament, poques concessions a l’hora d’explicitar la violència… The Night Comes for Us ho té força bé per a entusiasmar Sitges.
La Nuit a Dévoré le Monde (Dominique Rocher, 2018)
Últimament, la mirada alternativa sobre el gènere de zombies ha funcionat molt bé al Festival de Sitges (recordem Maggie el 2016 i Les Affamés el 2017), i aquest any torna a prometre amb La Nuit a Dévoré le Monde. Aquest títol francès parteix d’un jove que un dia es desperta tot sol i amb la ciutat infestada de zombies, i que per tant haurà de mirar de sobreviure com pugui. Serà interessant comprovar el seu terror minimalista i allunyat dels tòpics del gènere.
The Outlaws (Kang Yoon-sung, 2018)
El thriller d’acció sud-coreà també és una raça que mai pot faltar al Festival de Sitges. En aquest cas, destaca la proposta de The Outlaws, que enfronta un detectiu de Seul amb les bandes xineses que pretenen fer-se amb el control de les activitats il·legals al barri de Chinatown de la ciutat. Durant els últims anys, el cinema de Corea del Sud ha aportat títols notables a aquest gènere, sobretot gràcies al seu ritme i la seva solidesa. The Outlaws podria afegir-se a la llista.
Apostle (Gareth Evans, 2018)
La irrupció de Netflix en la programació de Sitges ja es va fer notar la passada edició, però aquest any és encara més ambiciosa. Apostle és sens dubte un dels títols més esperats de la plataforma per a aquesta tardor, però abans el podrem gaudir a la majestuosa pantalla de l’Auditori. Aquesta història de terror es remunta a 1905 per a acompanyar un home (Dan Stevens) que viatja a una illa abandonada per a alliberar la seva germana d’una perillosa secta religiosa, i tot apunta que ens ho farà passar força malament.
Assassination Nation (Sam Levinson, 2018)
Acció, violència, rebel·lió adolescent contra les xarxes socials, humor negre… la veritat és que tots els ingredients d’Assassination Nation la fan idònia per al públic de Sitges. Després de passar pel Festival de Toronto deixant molt bona impressió, aquesta història d’un grup d’amigues que munten una revolta després de quedar exposades per culpa d’un hacker promet una bona dosi de diversió i gamberrisme. Esperem que les bones expectatives que ha generat Assassination Nation s’acabin complint.
Dragged Across Concrete (S. Craig Zahler, 2018)
El nom de S. Craig Zahler s’està convertint en tota una institució al Festival de Sitges. Després d’impressionar amb Bone Tomahawk fa tres anys i Brawl in Cell Block 99 l’any passat, era improbable que el director no vingués a presentar Dragged Across Concrete. El seu tercer film compta amb Vince Vaughn i Mel Gibson com a dos policies que queden suspesos després que surtin a la llum els seus mètodes “poc ètics”, i que s’hauran d’involucrar en assumptes fora de la llei. La pel·lícula va ser aplaudida a Venècia, tot i que el director torna a no tallar-se ni un pèl quant a la càrrega violenta del film. En resum, que les ganes de veure-la són enormes.
Tota la programació del 51è Festival de Sitges, aquí.
Martí
M.A.Confidential 