Loving Vincent
Directors: Dorota Kobiela i Hugh Welchman
Intèrprets: Douglas Booth, Helen McCrory, Saoirse Ronan, Aidan Turner, Eleanor Tomlinson, Chris O’Dowd, Jerome Flynn, John Sessions.
Gènere: Animació, biopic. Polònia, 2017. 95 min.
Un any després de la mort de Vincent van Gogh, el carter Joseph Roulin li demana al seu fill Armand que lliuri personalment l’última carta de Vincent Van Gogh al seu germà, Theo, després que els seus intents previs d’enviar-la haguessin fallat. Tot i no haver apreciat massa a Van Gogh, Armand accepta amb disgust, conscient de l’afecte que hi havia entre el seu pare i el pintor holandès. Quan Armand descobreix que Theo també ha mort, viatja al poble d’Auvers, al centre de França, per a trobar la vídua d’aquest últim.
Traslladar la vida d’un artista a la gran pantalla requereix sempre una combinació entre la seva vessant personal i una mínima anàlisi de les seves obres; dos aspectes que, en el fons, es retroalimenten. Quan aquest artista és un pintor, la segona part pot quedar un pèl relegada, ja que una pel·lícula no es pot permetre un pla fix d’un quadre i una explicació de fons, com si d’una audioguia de museu es tractés. Loving Vincent troba una forma insòlita de resoldre-ho: convertir-se en una gran pintura en moviment. El film rememora les últimes passes de Van Gogh abans de la seva mort i deixa que siguin els propis quadres del pintor els que s’expressin. I ho fa a base de pintar a mà, literalment, totes i cadascuna de les imatges que conformen la pel·lícula, de manera que si deixem Loving Vincent en pausa en qualsevol moment, n’obtindríem un presumpte quadre a l’oli.
Martí
