Coco

Directors: Lee Unkrich i Adrián Molina

Veus originals: Anthony González, Gael García Bernal, Benjamin Bratt, Alanna Ubach, Renée Victor, Edward James Olmos.

Gènere: Animació, aventures, comèdia. USA, 2017. 110 min.

En els prolegomens de la celebració del Día de los Muertos, un petit poble de Mèxic celebra un concurs de talents a la plaça del poble. Miguel, un nen apassionat per la música, es mor de ganes de participar-hi, però topa amb l’oposició de la seva família, que té vetada qualsevol cosa relacionada amb el món musical degut a una mala experiència d’un avantpassat seu. Entestat en complir el seu desig, Miguel es cola al mausoleu del cantant Ernesto de la Cruz, el seu gran ídol, amb l’objectiu d’agafar la guitarra que hi ha penjada i poder participar al concurs.

Tot i haver caigut al còmode terreny de seqüeles per a omplir la seva oferta dels últims anys, Pixar segueix conservant tota la brillantor que l’ha situat al merescut cim del cinema d’animació. Això sí, és a les seves històries originals, gestades des de zero, on s’encarrega de reafirmar-ho de forma més rotunda. I Coco no n’és una excepció. La irrupció a la cultura mexicana, i concretament a la seva profunda relació amb els difunts, suposa tot un homenatge a aquest poble –i esdevé més que significatiu en temps de Trump–, però també llança un gran missatge universal de respecte i memòria cap als que ja no hi són. Si bé a nivell argumental no es pot situar Coco entre els títols cabdals de Pixar, el virtuosisme visual de cada imatge i la cura i sensibilitat amb què es tracten els diferents personatges i situacions situen el film a un nivell notable. I un cop més, és en les escenes més íntimes on no acostumen a fallar.

Continue Reading