Interstellar
Director: Christopher Nolan
Intèrprets: Matthew McConaughey, Anne Hathaway, Jessica Chastain, John Lithgow, Casey Affleck, Michael Caine, Matt Damon
Gènere: Ciència-ficció, drama. USA, 2014. 170 min.
En un futur no excessivament llunyà, el planeta Terra s’està quedant sense recursos naturals que garanteixin la supervivència de l’espècie humana. És per això que la NASA ha dissenyat un projecte destinat a buscar altres planetes potencialment habitables més enllà de la nostra galàxia. Cooper, un expilot espacial convertit a granger, és designat per a encapçalar la última missió per aconseguir aquest objectiu, cosa que provoca la dolorosa decisió de deixar els seus dos fills a la Terra en unes condicions cada cop més difícils.Dins d’aquella etapa vital en què encara no tens ni idea de res, però comences a prendre consciència de temes transcendentals, recordo especialment les primeres càbales mentals sobre la nostra presència a l’univers. I no em costa gens reviure l’estranya sensació de vertigen i petitesa que m’entrava quan intentava fer-me una idea mental d’aquest espai que ens envolta de forma il·limitada. En realitat, poca cosa canvia si m’hi paro a pensar ara. Desconec si Christopher Nolan va viure situacions semblants, però el cert és que a Interstellar m’hi he trobat una expressió cinematogràfica de totes aquestes imatges que circulaven de forma caòtica pel meu cap. Per evocacions com aquesta, per molt subjectiva que sigui, i altres raons que converteixen el film en una immensa experiència sensorial, no considero que els múltiples aspectes discutibles quant a guió i recursos narratius (que hi són, i els reconec) li restin els punts suficients per aixafar tot el conjunt.