Sense que encara ho arribi a entendre del tot, Christopher Nolan s’ha convertit en un director que genera dos bàndols polaritzats: els qui veneren cegament tot allò que fa i els qui el consideren el cineasta més sobrevalorat dels últims anys. Personalment, no crec pertànyer a cap dels dos, però trobo més que justificat considerar-lo una de les figures més influents del cinema del segle XXI. És per això que cada pel·lícula que anuncia mereix el rebombori que provoca, de la mateixa forma que cal criticar-lo quan el resultat no és l’esperat, com va passar amb el decebedor tancament de la saga Batman. Ara, Nolan torna a la ciència-ficció pura i dura amb Interstellar, on torna a explorar i transgredir el concepte d’espai-temps, tal com va fer a Origen, però aquest cop a l’espai exterior.

Continue Reading