Luther

Creador: Neil Cross

Intèrprets: Idris Elba, Ruth Wilson, Steve Mackintosh, Indira Varma, Paul McGann, Saskia Reeves.

Gènere: Policíac, drama. Gran Bretanya, 2009. 6 capítols de 55-60 min.

La cadena britànica BBC s’està consolidant com una font cada cop més rica de sèries de televisió de gran qualitat. Després de descobrir una notable adaptació de Sherlock Holmes, Sherlock, en forma de minisèrie de tres capítols, ara hi afegim aquesta sèrie policíaca impecable, amb la qual apuja el llistó encara més. Estenent el format a sis capítols que freguen l’hora de durada, Luther presumeix d’unes trames perfectament treballades, un protagonista amb un magnetisme molt especial i un ritme incansable de gran intensitat. La clara evolució de menys a més que segueixen la mitja dotzena de capítols de seguida atrapa l’espectador, qui pràcticament no té descans en les prop de sis hores que acumula la primera temporada. Un cop més, els carrers de Londres planten cara a Hollywood i demostren que no cal anar tan lluny per trobar acció policíaca trepidant al costat d’un component dramàtic de gran qualitat.

Com indica clarament el títol de la sèrie, tot gira a l’entorn del personatge de John Luther. Les trames combinen els casos a resoldre, un per capítol (excepte l’últim) amb l’evolució de la vida personal del protagonista i també el pes psicològic del seu passat. La influència sol ser recíproca entre aquests elements. La relació de Luther amb la seva exdona, Zoe, que ha començat a veure un altre home, i el temor que el sospitós en coma pugui despertar, explicar els fets i inculpar-lo, acaben sent el veritable motor de la trama al llarg d’aquests sis episodis. El personatge de Luther es converteix en un clar exemple d’antiheroi, que genera empatia tot i realitzar certs actes molt qüestionables i presentar una gran complexitat psicològica. Tot i que es troba un pèl a faltar una aportació més substancial d’alguns secundaris, s’ha de destacar el misteriós personatge d’Alice Morgan i també alguna sorpresa que ens té preparada algun de la resta.

D’altra banda, cal afegir que els casos policials són realment interessants, gens convencionals i amb un bon rerefons. Al contrari que altres sèries policíaques, Luther no necessita recórrer a històries rebuscades que acaben resultant poc versemblants (com és el cas de CSI), sinó que manté un caire molt realista i actual. L’intens ritme narratiu amb què avança l’acció i la capacitat de presentar un clímax final amb la resolució del cas, al mateix temps que es deixa obert algun aspecte important de la trama troncal al voltant de Luther, fan que la sèrie es visqui a flor de pell des del primer fins el sisè capítol. També el joc de rivalitat i complicitat entre les dues ments privilegiades de Luther i la seva antagonista Alice genera i afegeix un atractiu molt especial a la sèrie. La solidesa del conjunt és admirable i clarament superior a moltes altres produccions del mateix gènere.

El treball interpretatiu dels actors és un altre factor clau de qualitat. La portentosa presència i el tros de veu d’Idris Elba (The Wire, RocknRolla) dóna una força immensa al protagonista John Luther, atorgant-li aquest punt de descontrol mental i obscuritat que tan bé defineix el personatge, que es balanceja constantment entre el bé i el mal i juga al límit amb allò de si la finalitat justifica els mitjans. Al seu costat, l’aparent fragilitat de Ruth Wilson, posseïdora d’una mirada i somriure plens d’astúcia i malícia, suposen el contrapunt perfecte i completen una parella protagonista imprevisible i amb una química molt particular. Les actuacions de la resta de secundaris i dels actors puntuals en cada capítol són també brillants, sense fer excessos, però també sense escatimar el gran dramatisme que hi ha darrere les diferents trames.

Luther esdevé una cita ineludible per tots els amants del gènere policíac i una proposta més que recomanable pel públic en general. L’extensió a pràcticament una hora de durada de cada capítol es veu pal·liada amb un pols narratiu perfectament calibrat, la qual cosa els fa fluir com si res, sense deixar ni un sol segon per l’avorriment. El format de sis capítols juga clarament a favor de mantenir el llistó molt alt en tots els episodis (potser el segon i el tercer baixen, però molt lleugerament) i aconseguir una temporada molt més cohesionada i rodona, però té un problema: que se’t fa molt curt. Gràcies al gran èxit que va tenir a Gran Bretanya, amb audiències que van rondar els 4 milions d’espectadors, Luther ja ha confirmat una segona temporada per aquest any. No obstant, el format tornarà a canviar i arribarà amb dos episodis de dues hores cadascun. Veurem si aconsegueixen que funcioni tan bé.