Zeitgeist: The Movie
Director: Peter Joseph
Gènere: Documental. USA, 2007. 120 min.
Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ
El cristianisme, l’11-S i el banc federal americà. Què poden tenir en comú aquests tres temes? Doncs que potser en realitat no són tal com creiem, o tal com ens han dit que són. En realitat, per les poques persones que tenen veritable poder en aquest món, pot ser molt fàcil manipular les masses al seu gust per aconseguir els seus objectius. Zeitgeist presenta una sèrie de teories que posen en dubte el veritable funcionament del món on vivim. És el cristianisme una religió que en realitat amaga fonaments totalment científics i pagans? Va ser l’11-S una farsa orquestrada des de dins del propi govern d’Estats Units? Poden els bancs federals controlar la vida d’una societat sencera?Interessantíssim documental aquest que he tingut ocasió de veure durant aquesta passada Setmana Santa. Tot i comptar amb una difusió basada tan sols en la seva distribució i visionat a través d’internet, Zeitgeist (“l’esperit d’una època”) és d’aquells films que hauria de veure un munt de gent, i a poder ser, de la forma més receptiva i crítica possible. Escrit, dirigit i produït pel nordamericà Peter Joseph ara fa un parell d’anys, aquest documental posa sobre la taula una autèntica dissecció de la realitat amb la intenció de sacsejar-la completament i oferir-nos la que ell considera visió vàlida de tot plegat. Aquesta voluntat d’adoctrinar l’espectador és precisament la que hem d’intentar percebre i regular un cop vist el film, però al mateix temps crec que un s’ha de plantejar totes i cadascuna de les coses que explica Zeitgeist.
I és que Zeitgeist és un producte perfectament elaborat per posar-s’hi massa de cara o massa d’esquena. Sap transmetre les idees i donar-hi substància, de tal forma que a un no li queda altra que prendre’s seriosament tot el que ens diu. Naturalment, cada espectador pot estar més o menys d’acord amb els arguments que dóna sobre cada qüestió, que presenta (i aquest és un dels seus grans errors) com a veritats irrefutables, però crec que no s’ha de deixar de banda res del que planteja. En realitat, és sorprenent com de bé encaixen molts dels fets que ens presenta i l’habilitat didàctica que disposa per fer arribar la informació de forma molt clara per tothom. Podríem definir Zeitgeist com una classe d’història, religió, política i economia de dues hores, però sens dubte molt més interessant que les que ens poden venir a la memòria ara mateix.
La primera part, titulada The Greatest Story Ever Told, deixa per terra qualsevol indici de genuïnitat i autenticitat en les bases que sostenen la religió cristiana. A través de constants paral·lelismes amb altres religions anteriors, fets astronòmics i mites astrològics considerats pagans, la pel·lícula s’ajuda d’un estil visual molt gràfic i il·lustratiu per fer-nos veure d’on provenen en realitat tots els punts essencials de la religió cristiana inclosos a la Bíblia.
El títol del segon capítol no pot ser més significatiu: All the World is a Stage. Segons Zeitgeist, tot el món és un escenari on nosaltres som els ingenus espectadors que creiem tot el que veiem. Comença amb els fets de l’11-S i ho fa amb un plantejament veritablement impactant, que defensa que tot plegat va ser una operació muntada i dirigida des d’una gran font de poder d’Estats Units mateix, que volia l’excusa perfecta per poder iniciar l’anomenada guerra contra el terrorisme. A partir d’aquí, la peli ens dibuixa el mateix escenari respecte l’entrada dels americans a la primera i a la segona Guerra Mundial.
Finalment, i en la seva part un pèl més complexa pel contingut de caràcter econòmic, Don’t Mind the Men Behind the Curtain ens parla del control total que un banc federal pot tenir sobre l’economia del seu país gràcies als deutes que genera qualsevol préstec que fa a qualsevol entitat (inclòs el propi govern) o persona. En realitat, són els homes que hi ha darrere d’aquests bancs, d’aquesta cortina, els que mouen els fils de la societat tal com els dóna la gana, encara que sigui provocant grans depressions i deixant un munt de gent a la misèria.
Com ja he dit, Zeitgeist és un documental que és tan necessari de veure com de valorar posteriorment. Hem de sortir fora de les parets que crea la realitat que se’ns mostra actualment, però no per dirigir-nos cegament cap on se’ns marca ara, perquè seria caure en el mateix error. Al cap i a la fi, Zeitgeist aconsegueix despertar-nos, fer-nos reflexionar i posar en dubte moltes coses, i això és el que val i el seu veritable mèrit. Com a documental, compta amb un guió perfectament estructurat i elaborat, però no pot evitar caure en l’excés i el sensacionalisme més d’una vegada, sobretot amb els fragments de veu que inclou, acompanyats d’imatges abstractes que no pinten gaire. No obstant, repeteixo un cop més que mereix ser vist per tothom almenys una vegada.
Per exemple, aquí:
Martí
M.A.Confidential 
primera part, molt curiosa i molt creïble, realment una religio de nomes 2000 anys no podia ser k fos tot original. la segona part, no m’he cregut res, i la tercera, tampoc. en tot cas es interesant veure com teoritzen, tot i k cap al final sembla com una especie de propaganda extremista, exactament com el govern bush feia amb tot el tema de la instauració de la por.
com a peli en si, molt just, es nota kera per internet, xq tema imatges i tal brrfff molt regularillu.
marti a veure kuan mires la segona part i llavors decidire si la veig o no.
M'agradaM'agrada
No em pressionis Edu… jejeje. Espero veure-la aviat, tot i que pel que he llegit es centra molt més en temes com els de la tercera part d’aquesta, o sigui que em temo que serà bastant més espessa… en fi, caurà tard o d’hora.
I estic d’acord en que aquesta acaba fent el mateix que ella critica, cau en el sensacionalisme i aquest extremisme “anti-tot”. Suposo que no es van poder reprimir. De totes formes, segueixo pensant que, més enllà que et creguis o no, és un interessant exercici d’anàlisi i, si més no, de veure una altra forma d’interpretar les coses.
M'agradaM'agrada