10 comments on “VICKY CRISTINA BARCELONA

  1. A mi també em sembla una molt bona historia, i fins i tot crec que el problema del llocs turístics es mes per al public catalá que un altre cosa, perque sempre pasa el mateix amb totes les ciutats. No crec que sigui un problema, suposo que per el habitants de Manhattan vindrá a ser lo mateix. Per mi no embruteix el resultat final.
    Salutacions!!

    M'agrada

  2. Ei Martí, acabo de penjar el meu comentari i el primer que he fet és entrar a discutir aquí🙂 m’encanta el que dius que passa com l’aigua, no es podria descriure millor, de veritat!!! jo buscava algun símil com aquest🙂 en quant a les queixes sobre el començament de la pel·lícula per posar el tema BCN forçadament, no hi acabo d’estar d’acord. Crec que és algo que et molesta a tu xq ets d’aquí, però que a la resta d’espectadors no molestarà. Fins i tot potser els agrada poder veure les parts més emblemàtiques de la ciutat!

    En fi, ja vindràs a discutir pel meu bloc, que crec que hi haurà coses en les que no estaràs d’acord! Totalment d’acord en quant a la Rebecca Hall, és la més guapa de la pel·lícula!!

    M'agrada

  3. val a dir que el morbo principal que tenia a l’hora de veure la peli era veure tots els actors catalans i totes les localitzacions (per cert, kuan venen de l’aeroport, com es que van per la C58?).i si, totes les localitzacions son super turistiques,xo buenu aixo es el que toca,passaria amb totes les ciutats del mon. el que no m’ha agradat massa es el concepte de català que deixen anar, fan com un mix de cultures que si no ets d’aquí arribaràs amb una idea molt confusa (gaudí=catalunya=spanish guitar=juan antonio gonzalo, que diuen que es català i resulta que el pare viu a oviedo…ufff kin liu) vaja que deixen la “catalan identity” una mica destrossada.

    en quan a la peli, doncs normaleta, em vaig cansar molt de que la gent rigués tan kuan hi havia interacció castella-anglès, no trobo que fes tantissima gracia.per cert, no trobeu que les escenes que el bardem parla castella sembla k s’hagin fet a la “primera toma”? enfi no sé.

    total, trobo que es una comedia entretinguda pero sense més.potser l’hauria de tornar a veure sense gent al cine i un cop “absorbides” els factors propers com les localitzacions, actors, etc.

    M'agrada

  4. Jo trobo que aquesta barreja entre castellà i anglès, sobretot quan el Bardem li recorda continuament a la Pe que ha de parlar en anglès, és com una autoparòdia de la peli, per això fa riure. En realitat són dos actors espanyols, rodant aquí, però en anglès i el tema de “parla anglès que si no els altres no ho entenen” ho veig com un guinyo del propi Woody Allen. Jo ho vaig entendre així i la veritat és que té la seva gràcia. Això sí, les versions doblades no sé com ho hauran fet…

    D’altra banda, Ivan i marchelo, suposo que teniu raó que condiciona molt això de que surti la teva ciutat, però a mi el que em va molestar no és que sortíssin totes les parts emblemàtiques, que em sembla perfecte i me’n sento orgullós i tot, sinó que no estan integrades amb naturalitat a la peli, i la veu en off tampoc hi ajuda gaire.

    No obstant, com ja he dit, la història trobo que està ben treballada i la interacció entre els diferents personatges és el pal de paller de la peli, i és bàsicament per aquests aspectes que jutjo la peli, no pel tema de Barcelona.

    M'agrada

  5. D’entrada, en començar el film, vaig tenir por no es tractés d’un documental del Lonely Planet de la tele, sobre Barcelona i Ovieu,
    a cura del W.Allen, però poc a poc es van anar disipant els temors. Els tòpics turístics d’ambudes ciutats, però, van apareixent al
    llarg del film.
    La veu en off gairebé constant narrant els fets converteix la cinta en una mena de ‘folletín’ il·lustrat en imatges.
    El guió i l’estructura recorden a un bon capítol d’El cor de la ciutat, nomès salvat pels diàlegs trencadors i cínics
    (habituals en aquest cineasta) en els moments de relació triangular. Els actors principals, bé, sobretot el Bardem en el seu paper de
    machito hispànic. Les dues actrius americanes, sobretot la Johanson, molt bé. La ‘Pe’, guapíssima com sempre, però desaprofitada;
    i si se salva és perquè acaba fent el que més sap: la histèrica.
    La música de la Tallarina, fantàstica. Per contra, s’hi escolten alrtes peces de música espanyola, molt bones, però no per a aquest film.
    És el cas d'”El noi de la mare” que se sent de fons en una escena a… Astúries!
    Una obra, doncs, eclèctica: entre els ‘Pilots Guides’ de la tele, el psicocolebrot televisiu, típic film de diumenge tarda
    si no s’ha menjat paella… De totes maneres, es pot veure, s’ha de veure.

    M'agrada

  6. jajaja… la veritat és que això de sentir “el noi de la mare” a Astúries i en ple estiu també em va deixar bastant desconcertat…

    Xavi, a mi la banda sonora en general em va agradar força. No trobo que la guitarra espanyola desentoni gens, al contrari, contribueix a crear l’ambient oportú pel que van ocorrent i fins i tot és desencadenant de fets importants (després del concert, per exemple). I això de “El Cor de la Ciutat”, home… crec que la peli arriba bastant més enllà.

    M'agrada

  7. Sera que soy de numeros, sera que no soy tan bohemia, pero a mi no me gusto. ya digo sera pq yo voy pa ingenieria, a mi no me engancho, vale penelope hace un papel estupendo, pero vamos, pq le va como anillo al dedo, Bardem, pues podria estar mejor, me hubiera gustado mas oscar jaenada, que tiene un punto canalla y bohemio y es muy wen actor. Ademas creo que ponen de idiota al marido, vale que sea yanki, pero vamos ,,,
    Eso si, coincido cn todos, al principio pasas miedo, con el megadocumental de barcelona, y ademas hecho de menos hospitalet , jijiji, esto no tiene na que ver, pero da igual

    Decir que me ha dolido pensar que pudieras comparar esta peli con match point ( menos mal que luego me lo has aclarado) pq hasta match point no acabe de pillarle el punto a allen.

    M'agrada

  8. Andrea, en primer lloc gràcies per la teva aportació, espero que t’animis a fer-ne més. Respecte el que dius, jo dubto que Woody Allen faci pelis pensant en si agradaran més als enginyers o als filòlegs, però ja et dic jo q totes les seves pelis es basen més en les lletres que en els números… que t’agradi l’atmosfera que li dóna o no, ja és un tema personal, però fixa’t que la peli es pot entendre com una gran crítica a l’estil de vida que porten els protagonistes.

    Per tant, no perquè sigui una peli bohèmia ha d’agradar al públic bohemi, sinó que pot ser tot el contrari. En realitat, cap dels personatges és feliç, busquen canvis, fugir de la seva situació fins el moment… Match Point es mou entre la classe alta anglesa, però en el fons es dedica és criticar-ne la seva falsedat, la seva hipocresia, etc…

    Per cert, tinc curiositat per saber com seria una hipotètica Vicky Cristina Bellvitge… trencadora, segur… jejeje

    M'agrada

  9. Retroenllaç: SI LA COSA FUNCIONA: La dosi anual de Woody Allen « M.A.Confidential

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s